Piqué

Any a any, declaració rera declaració i segueixo sense entendre el motiu pel qual un dels millors polítics catalans (en mesura, mà esquerra -jeje-, discurs...) accepta estar rodejat d'un exèrcit de fatxes mediocres que no paren de canejar-lo i vexar-lo davant l'opinió pública quan treu a passejar el sentit comú.

Em va produir una certa llàstima sentir-lo l'altre dia en una entrevista a La2, autoflagelant-se amb orgull de penitent amb la cantarella de què "el que jo digui no interessa en absolut als catalans, sinó que el que els interessa és el que vol fer el meu partit" després de l'enèssima andanada que li va llençar un dels periodistes allí presents (diria que el director del País a Catalunya, Vidal Folch), que li preguntava: com pot ser que accepti veure com la seva opinió la comparteixen molts catalans però que se l'ha d'empassar cada cop que la direcció del PP -ell els va definir com fantasmes del passat- obre la boca?

Que bé hagués anat un Piqué desinhibit i sense corretja treballant per l'Estatut, quins nous escenaris podrien obrir-se a la política catalana si pogués actuar segons els seus criteris... quin fàstig veure'l abraçat ahir a en 'dos línias de investigación' al Masnou (segur que el molt porc l'anava pessigant cada cop més fort mentre li xiuxiuejava: nada de comentar lo de la oposición constructiva y olvidar el 11-M, eh?! Chusep) mentres el desgraciat assegurava que "Piqué és el único líder de los políticos catalanes que no ha puesto Zapatero". I tot per a què? El PP sembla que no pensa deixar de pitjar l'accelerador cap a l'extrema... soledat, i aquí les seves previsions no són gaire bones (avui he llegit que fins i tot hi ha sondejos que no asseguren que es pogués formar, ja per aritmètica, una coalició CiU+PP). Com ho poden ser, presentant-se a unes eleccions d'on ha de sortir el govern que apliqui el nou Estatut amb un recurs al Constitucional calentet sota el braç contra aquesta mateixa norma? Com ho poden ser, si un votant moderat que algun cop hagi alternat CiU amb PP no sap si vota l'ideari Piqué o l'ideari Zaplana&Acebes (amb el PSC passa algo semblant, però sens dubte no és el mateix)?

Si el PP s'estampa l'1 de novembre (tant de bo), tornarà a aixecar-se l'ala vidalquadrista i potser aquest cop triomfa el seu ranci radicalisme i envien al nostre Vader (abans Anakin)... ves a saber, a Europa? Quina pena que s'hagi deixat perdre, ell solet, un polític que realment ocupava el centre de l'espai polític català, un moderat sense complexos ideal per a la situació actual a Catalunya. Ni que fos per donar més joc sense provocar arcades.

Vostè sabrà el perquè, senyor Piqué.

ERCPSCPSOEICV, O CiU

Xocant cartell preelectoral el que presentava, com una alternativa, el director de campanya de CiU, David Madí, el passat 25 de setembre. Perdó, és que aquests temes m'encanten.

El cartell és innovador en el llibre d'estil convergent, ja que és la primera vegada que en un cartell de CiU hi apareixen altres partits rivals, però no és la primera vegada que es fa: ERC i PSC, els dos de forma un pèl matussera, ja ho van fer servir en el seu moment. Amb tot, l'Arturí ha desautoritzat el cartell del 'Mag Madí' (segons llegeixo a El Periódico d'avui). I penso que és una decisió encertada perquè el cartell desprèn missatges subliminals i, a més, provoca una resposta immediata que fa referència a un partit que no hi apareix (els traeix el subconscient?) i del que CiU no en vol sentir ni parlar.

Sempre trobo lletja la publicitat deslleial a l'estil de: 'el yougourt A tiene más bífidus que B', a no ser que s'utilitzi l'ingeni per fer-ho de forma creativa. En aquest sentit, assenyalar tres partits que han estat governant junts amb resultats 'irregulars' (vaaale, he estat suau, aquí) i presentar-te com l'alternativa perfecta (emfatitzant-ho amb els colors: tripartit en negre-gris fosc, CiU taronja llempant) a mi personalment, si m'hagués de plantejar una campanya, no em faria el pes, perquè és provocar de forma gratuïta i sempre és més constructiu parlar de tu que no pas criticar a un altre perquè t'escullin.

Les bases d'ERC i la majoria del sector 'Convergència' tornen a anar trempats perduts pensant en una coalició de govern ERC+CiU (els d'Unió no, que trempera la justa). I tu, va i fots a ERC al bàndol dels menosmola a la primera de canvi (extranya tàctica, la d'insultar, de bones a primeres, a la que vols acabar seduint). De fet, sembla que els primers episodis de 'festeig' ja s'han produït en forma de reunió secreta entre en Mas i en Carod en un hotel (mmmmm) el passat 25 de setembre, també.

D'altra banda hi ha lo dels missatges subliminals... i és que el cartell té estopa per tots els partits menys pel PP. Cert, no fa falta enfonsar-los més, que ells ja ho fan prou bé però... el matís maniqueu del cartell no deixa lloc a dubtes: ERC, PSC (que a més és PSOE, brrrrr) i ICV, són doleeeents; CiU, és boooo... i PP? PP és una opció com ho és posar-se mitjons a rombos, però els altres tres són dolents, que et quedi clar.

Aquest plantejament porta directament a la resposta contundent de la que us parlava abans: si ERC+PSC+ICV és segur que pactaran i tu et desmarques de tots tres... arg! tu, si has de pactar, ho faràs amb el partit d'en Darth Vader, que és a l'únic que no critiques!!!!! A mi és el primer raonament que em va venir al cap en veure el cartell... Ara, sens dubte, NO ÉS UN BON CARTELL.

Finalment s'ha optat (després que en Mas així ho demanés) pel gris, però al cap i a la fi clar, 'Més tripartit? No, gràcies'. Aquest, crec que tot i ser més senzillot, és menys problemàtic, encara que segueixi incidint en el que deia del model de la publicitat deslleial (és clar que, en ser una de les armes que es farà servir en campanya, el fracàs del tripartit, és normal tirar per aquesta via). En primer lloc no esmentes als teus rivals (això, encara que sembli una tonteria, perquè tothom sap qui són els del tripartit, no ho és tant, ja que el nom dels teus rivals no surt, per tant un no va enumerant els partits que hi ha). En segon, assenyales el tripartit com a dolent, però no els seus integrants per separat (cosa que t'obre portes i no 't'hipoteca' tant com l'anterior de cara a futurs pactes). I, finalment, el PP segueix sense aparèixer, però aquest cop no hi ha un camí mental tan clar perquè t'enrecordis.

Quina creu, la de Sant Jordi

La Creu de Sant Jordi va ser concebuda, l'any 1981, com la màxima distinció que otorga la Generalitat a persones i a entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la tasca de defensa de la seva identitat i de restauració de la seva personalitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. Una distinció important i que a un catalanet com jo li plenaria d'orgull guanyar algun dia.
Però amb les 63 persones i 15 entitats guardonades d'enguany, queda un regustet a muñeca chochona que tira d'esquena. Des del 1981 portem ja unes 900 distincions a títol individual i unes 300 entitats guardonades, vamos, que anem pel camí de los 4.400 d'A3. Potser la culpa és meva perquè em costa concebre premis o distincions per a més de tres 'nominats' (ara he exagerat)... però voleu dir que no caldria ser una mica més selectiu?
No discuteixo els mèrits de tots els homenatjats (bé, Cruyff, que ni es va presentar, o el presi de SEAT... què vols que et digui?) però no es pot pretendre que la Creu de Sant Jordi tingui prestigi i reconeixement internacional si cada cop que s'entrega sembla la llista de los premiados con un 11 en la quiniela.
Insisteixo, estic totalment d'acord amb l'existència d'aquest guardó, però amb aquest funcionament començo a entendre les crítiques que fins fa poc jo titllava d'envejoses i que feien la pregunta rabiosa de: "qui no té una Creu de Sant Jordi?".

Mal, muy mal

Tot plegat, fatal. M'estic referint a la designació de l'escriptora Elvira Lindo com a responsable de llegir el pregó de les Festes de la Mercè.

D'una banda, està molt bé que siguem 'tope guays' i volguem sempre reconèixer la important tasca duta a terme per algú, sigui d'on sigui. Que et demanin llegir el pregó d'una Festa Major (i més una ciutat com BCN)sempre és un honor i un reconeixement. De l'altra, però, cal ser conscients del que som. Barcelona és la capital de Catalunya, i jo personalment he trobat a faltar una mica més de ganes de què el missatge fos en català. Les Festes Majors de París tindrien com a pregoner a Fernandito Alonso llegint el pregó en perfecte español per haver estat un pilot tant exitós de l'escuderia francesa Renault?

Vale, també es pot pensar que si trobes un personatge universal indiscutible, molt vinculat a la ciutat pel què sigui però sense un pijo de la nostra llengua, doncs endavant, que al cap i a la fi crearàs interès i ressò per la presència del convidat en qüestió. Tot i que...
Ara bé, no crec que sigui el cas de la gaditana, sense menystenir en cap moment els seus mèrits. No em negareu que no ha de ser fàcil trobar algun artista, escriptor, professional d'algo, etc. amb uns mèrits similars als d'aquesta escriptora i que conegui la nostra llengua. En fi, per mi, punto negativo per a la Comissió de Festes.

A partir d'aquí, un cop decidit i tenint en compte que al dia següent va tornar a sortir el sol (o sigui que la cosa tampoc era per 'rasgarse las vestiduras). M'ha semblat terrible el boicot dels quatre primos de sempre... que han boicotejat a crits l'acte i que m'han provocat, personalment, força vergonya aliena. Després són aquesta gent els que van repartint carnets de 'feixista'.

L'ANUNCI

Començo amb un tema que, penso, no té ni mitja òstia, més que res per la contundència dels fets. M'explico: Sembla ser que les tempestes, raigs i trons d'aquests dies no són deguts ni a l'huracà Gordon ni a temes de bosses d'aire fred i aire calent... que va! l'anunci de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes entre Catalunya-Euskadi (bon matx) del 8 d'octubre ha provocat múltiples cabrejos i algun rebombori estomacal que ha acabat en petarrons d'allò més pestil·lents. No sé si ja l'heu vist (el van passar al TNMigdia, diria que el dijous), però si no ho heu fet és possible que no l'arribeu a veure mai (la campanya comença dilluns, 24 de setembre) perquè resulta que no el volen deixar emetre.
El descric rapidet: uns nens estan jugant a futbol i s'hi vol afegir un altre vestit amb la samarreta de la Nostra. Al pas li surt un marrec vestit amb la roja que no el deixa, assenyalant-li la zamarra (rollo segurata que no et deixa entrar a la disco pq vas en vambes). Per poder jugar, el nano se la treu (moment en què al tors apareix el missatge Una Nació al que li segueix l'altre, Una Selecció), i se solidaritzen un grupet més de nanos. L'anunci acaba amb un "Junts l'acabarem portant".
"Repugnant, indigne, xenòfob" són 'las lindezas' que els amics populars li han dedicat... sí, també estan molt indignats els Boadella's Boys. De fet el presi del Consell de l'Audiovisual tampoc el veu clar perquè "la normativa vigent prohibeix la publicitat amb contingut essencialment polític". Pos fale. Aaaaa jugaaaaar (juro que intentaré ser breu... tot i que no veig clar que me n'ensurti) :

1. L'Estatut, ja vigent, no diu que som una nació? ja, no exactament, però és una síntesi que he sentit en molts polítics tant per enorgullir-se'n com per anunciar la fractura de España ('S' sonora, 'p' explosiva!). Dir-ho a la tele, doncs, és llençar un missatge polític? que no ho som, ja legalment? Llavors també ho serà dir que Espanya és un país (una altra realitat com un temple). El binomi Nació-Selecció, és política, o bé és l'objectiu d'una organització que s'empara en el desig de molts catalans (sííí, no m'ho invento, hi ha hagut moltes manifestacions en aquest sentit, i Iniciatives Legislatives Populars que no han arribat al Parlament...) i s'emmarca en l'àmbit de les competicions esportives? Vaja, la Plataforma no demana la independència de Catalunya, simplement diu que, sent una nació, i a l'estil del que poden fer d'altres, s'hauria de tenir també uns equips que la representin a nivell internacional.

2. Una de les coses (comprensible) que segurament més ha molestat a Las Huestes Rojigualdas, és que el borde de la pel·li sigui el nano de la Roja. Tio, se siente! Aquí sí que no hi ha invencions de cap tipus. Quan ens vam estar a punt de colar a la Federació Internacional d'Hoquei qui va ser el que va intercedir xavacanament per tancar-nos la porta als morros? (i em quedo aquí, no seguiré posant exemples) Allò va ser per esport, o per política? Què passa, ens ho hem de callar? Però no crec que el missatge de l'anunci sigui 'putos españolitos menosmola que no ens deixen jugar representant Catalunya'... bàsicament perquè no porta enlloc
Penso que el missatge, que és força constructiu i engrescador, és 'Titos, ara hem de fer el préssec en partits amistosos però hem d'insistir, que ho acabarem aconseguint'. És fer política, això?

3. És política sortir al mig d'un camp de futbol, crec que del València, amb una pancarta de 'agua para todos' recolzant el PHN ppero (merci Geranio per recordar-m'ho)? No deu ser-ho, perquè va ser mostrat a totes les teles i ningú s'ho va plantejar... YO ESTAL CONFUNSO

En fi, que si el volen prohibir serà perquè els dóna la gana i estem com sempre. Si jo haig d'acceptar dutxes d'espanyolitat en cada esdeveniment esportiu internacional (ai, ai, ai que em poso a parlar dels catalans de la selecció de bàsquet i, com no, de l'a por ellos) perquè Espanya és un país i és normal (i legítim) perquè no puc sortir dient 'gent, que no em deixen competir com a català però ho seguiré intentant perquè sóc d'una nació'. Perquè és fer política...?

Benvinguts

Bé, per fi intento posar-m'hi! portava mesos 'bloguejant', llegint aquí i allà, esports, política... Després va venir en Geri i tot seguit s'hi va afegir l'Edu. Poc a poc també vaig començar a descobrir, gràcies a ells, una petita 'comunitat' blogger fantàstica d'exvalldemies... en Puji, l'Óscar, Dani Rambla... ah, i no em vull oblidar de l'Eulàlia o en Manel. En fi, que em vau fer entrar el cuquet i... als mesos de gestació, he obert Bar de Fumadors (plas, plas, plas...), un lloc perfectament adaptat a la normativa vigent per on espero que passeu i us hi sentiu còmodes.