14 de desembre 2009

13D: Hi ha múscul però cal seguir anant al gimnàs


La primera onada ja ha picat a l’escullera i vaig (anem) xop(s) en forma de conseqüències, notícies i lectures per a tots els gustos, així que disculpeu però jo contribuiré una mica més a aquesta esquitxada general. Passo de fer repàs de dades i em centro en les meves pròpies impressions... tot plegat més còmode i inofensiu, puix qui no hi estigui d’acord sempre em pot dir “Kanu, et flipes” i quedar-se amb la seva pròpia cançó.

Abans que res recomanar-vos la lectura d’una anàlisi així com optimista feta per en Josep Ramon Torradas, del grup del facebook ‘Tots plegats per un futur referèndum per la independència a tot Catalunya’. Especialment indicat per a ‘alegrías de la huerta’ com jo. Per descomptat no comparteixo la seva visió positiva del tema (no perquè sigui falsa, sinó perquè les dades gairebé sempre donen per pintar la realitat del color que més convingui).

Per la meva banda, hi ha diverses coses de la jornada que vull comentar:

Principalment, la participació. En termes generals ens hem quedat a tocar del 30%... més o menys el sostre electoral que sempre li he suposat jo a l’independentisme a Catalunya. Val, val... no vull anar tampoc de senyoreta Rottenmaier: la consulta no era vinculant (per tant així com ‘menosmola’), ha comptat amb tot tipus de dificultats organitzatives –com, diria, el fet de no poder comptar amb el cens i tal-, poc ha faltat perquè a la majoria de municipis on s’ha celebrat s’haguessin de col•locar les urnes als menjadors de casa dels qui les organitzaven i per descomptat ha comptat amb la inestimable col•laboració –per al seu fracàs, com no- dels partits als que la democràcia els hi mola cada quatre anys i sempre que es puguin presentar sota les seves sigles (especialment remarcable el concert de declaracions intimidatòries de José ‘aimiestatut’ Zaragoza i Alícia ‘nometoqueslaconsti’ Sánchez Camacho). Dit això, la cosa no deixa de ser que s’havia muntat una festa per conèixer gent nova i hi han acabat anant els mateixos ‘borratxos’ de sempre.

I aquí és on em bec un litre d’allioli i començo a repetir-me més que l’all. I és que tinc la sensació que la cosa s’ha enfocat –erròniament, ja que es tractava d’un ‘amistós’- per guanyar la consulta, no per estimular la participació... de tothom. Així... estic parlant de fracàs? No, no és això. Simplement dic que aquesta no era una ocasió per marcar bíceps. Qui més qui menys que sigui de la ‘corda’ ja sap que el sobiranisme té múscul, el que ens cal és fer volum. Per aquest motiu crec que la cosa no estava tant en cridar als quatre vents ‘vota per la independència’ sinó ‘hòstia, que resulta que els catalans no podem decidir de forma oficial que volem fer a casa nostra!’ o ‘vostè, senyor unionista o del perfil “tant català com espanyol”, sap que a la democràcia espanyola no li dóna la puta gana de deixar-li expressar quin és el seu projecte per a Catalunya?’.

En aquest sentit, jo hauria preferit obtenir participacions de 50s o 60s% i ‘perdre’ la consulta que no pas aquesta ‘victòria’ en minúscules perquè el rival (terme absolutament esportiu) no s’ha presentat. Això hagués volgut dir que obtenir el dret a decidir interessa, i molt, als catalans, que trobo que seria la cosa interessant de la iniciativa. Ara vull pensar que seguim sense saber-ho, perquè és que la resta de gent que no pensa com els que estem per la independència mai es va arribar a sentir convidada en aquesta festa –que ho era, i això és motiu de felicitació- de la democràcia.

Sobre la jornada en sí també en vull parlar. Bàsicament perquè el cel no ha caigut, Godzilla al final no va venir, l’ull de Mordor no ens va apuntar i ningú amb DNI 666 va anar a dipositar el seu vot ni li va furtar l’ànima a cap partidari del ‘no’. Va ser un saníssim exercici democràtic resolt sense cap tipus de problema, res que no es pogués suposar. Som una nació i com a tal hem de tenir i exigir el dret a preguntar-nos què volem, i mentre això no sigui així això seguirà essent una anomalia democràtica morrocotuda. I als partits catalans que no ho vegin així els hauríem d’anar reclamant que, com a mínim, es treguin la ‘C’ del seu nom. Prou de mentides, manipulacions de la realitat i intimidacions! És un dret que Catalunya, contra tota lògica, no disposa i del que es beneficiarien tots els catalans, ja que no crec que sigui tendenciós afirmar que un sistema democràtic millora a mesura que augmenta la participació dels ciutadans en els afers públics.

I... finalment, no vull oblidar-me del sr. López Tena, que no s’ha pogut estar de penjar-se una medalleta mentre es feia pipí sobre la tasca feta per la Coordinadora Nacional de les consultes. I és que les (és de justícia dir-ho) BONÍSSIMES dades de participació a Osona, que han superat el 40%, han envalentonat a l’amic Tena, que amb les seves declaracions ha demostrat ser un personatge tant eficient i eficaç com cregut i primmadona. Jo personalment començo a estar-ne fins als ous, dels messies. Una cosa és desitjar un bon líder que aglutini a tots els sobiranistes i una altra ben diferent que qui es postuli al càrrec intenti destacar deixant en evidència en públic als companys que treballen per un mateix objectiu. Senyor, des d’aquí vull felicitar-lo per la seva tasca, que insisteixo, ha estat excel•lent. Ara bé, una cosa és organitzar una consulta pel dret a decidir a un lloc on fins i tot els nouvinguts parlen un català millor que el meu i una altra molt diferent és fer-ho a pobles on sovint sembla que haguem deixat d’estar a Catalunya. Vol dir que aquest fet no el pot haver ajudat una mica? Si us plau, una mica més d’humilitat, de fer equip i de ganes de què l’empresa, i no només vostè, triomfi.

Dit això, i com diria l’amic Tardà del Polònia, “a Camprodon hi ha galeteeeees!”

Etiquetes de comentaris:

6 Comments:

Blogger Edu Casabella said...

Bentornat Kanu. Com sempre faig apunts discrepants per ajudar a fer més xup xup l'escudella.

Primer, López Tena té més raó que un sant, la feina ben feta i dedicar-s'hi amb antelació ajuda a fer arribar la idea i transmetre la necessitat d'expressar idees a través del vot. Moltes consultes s'han fet depressa i corrents i això la majoria de vegades dóna mals resultats. Esperem que al cap i casal, no es fagin per abril mala senyal per evident falta de temps.

Segon, 30%, molt semblant als comicis europeus si no em falla la memòria, tenint en compte que per desgracia no tenim Ministeri del Interior, veig la dada amb absolut optimisme. Quan aconseguim el vot vinculant, no pateixis que la participació serà majoritaria, i el 95% dels vots no seran si, hi haura campanya (esperant que els tancs es quedin a casa) pel no i tots els partits diran la seva.

Ahir va ser una gran festa, no només pel nostre pàís si no per la democràcia, la caverna intenta restar protagonisme, però passa't per mitjans internacionals i veuràs que s'han de preocupar, comencem a fer soroll i no es podran tapar per sempre les orelles.

Una abraçada a tú i no ens oblidem que a tots ens hem d'autofelicitar.

Visca la terra ... lliure !!

11:20 p. m.  
Blogger kanuddao's said...

No divergim tant, tito! Jo l'únic que dic és que això en Tena ho hauria d'haver comentat en la intimitat de dues organitzacions que han treballat en paral·lel. Mostrar discrepàncies en públic no és plan. Avui Rac1 (no El Mundo!) titulava "la consulta acaba com el rosari de l'aurora". Això S'HA d'evitar o no anirem enlloc.
Amb lo de la participació... felicitem-nos, sí, però no em puc estar de pensar que el fet de tenir tants pocs 'no' és que les coses no s'han fet prou bé en el sentit d'incentivar la participació de TOTS els sectors fent veure que el dret a decidir no és només cosa d'independentistes sinó de tots els catalans (partint de la base que fàcil no era perquè en aquesta ocasió hi havia molts més pals que rodes).

11:42 p. m.  
Blogger Edu Casabella said...

Dues organitzacions paral.leles, cert, la primera sorgida de la societat civil i la segona per afins a ERC, autodenominada Coordinadora Nacional i controlada per Uriel Bertrán, et sona? un "esbirro" (sempre me'n recordo dels virus d'Erase una vez ..") d'en Puigcercós. Una, la primera, ha tingut èxit i la segona, tal vegada per interessos partidistes i per presses per controlar-ho políticament, no n'ha tingut tant.

No hi han bons ni dolents, però que "segrestin" la voluntat popular de forma política, em dóna que malfiar.

Cuida't

10:24 a. m.  
Blogger kanuddao's said...

Jo l'únic que dic és que això que comentes, que s'ho cridin a la cara en una habitació tancada i en treguin conclusions. M'és indiferent el que sigui. Jo el que veig és que, com sempre, criticar-nos i mostrar les nostres diferències en públic és l'esport nacional de l'independentisme.

11:11 a. m.  
Blogger Gerard Agudo said...

La roba bruta s'ha de rentar a casa i no discutir en public per donar carnaca a les cadenes espanyoles que ja l'han aprofitat.

Dit aixo jo tambe soc optimista i el 30% en una consulta feta en un taller de manualitats i com dius tu al menjador de casa no em sembla dolent. Veig mes un problema q de nou els politics inclosos els nacionalistes s'aparten ara de la consulta. Suposo que els 200.000 vots no els semblen importants cara les eleccions de l'any vinent.

En definitiva es molt important seguir endavant diguin el que diguin a la capital del reino.

11:26 p. m.  
Anonymous Anònim said...

En definitiva, Kanu, que al teu parer, "l'escudella sense carn d'olla, no és escudeeeeellaaaaa!"

Imma

11:48 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home