Adéu
Mandra, falta de ganes, de motivació i d’inspiració, sensació de repetir-me sempre, no sentir-me precisament en el millor dels meus moments, apatia…
Són alguns dels ingredients que, junts, motiven una penjada d’aquestes característiques.
Tanco el Bar i m’encomano a les paraules de Calamaro: “nunca hay un adiós total, entre dos nieris / siempre es un nos volveremos a ver, en algun lugar del tiempo” …
Gràcies per haver-me fet creure en alguna ocasió que el que feia tenia certa gràcia.
Us segueixo llegint.
Són alguns dels ingredients que, junts, motiven una penjada d’aquestes característiques.
Tanco el Bar i m’encomano a les paraules de Calamaro: “nunca hay un adiós total, entre dos nieris / siempre es un nos volveremos a ver, en algun lugar del tiempo” …
Gràcies per haver-me fet creure en alguna ocasió que el que feia tenia certa gràcia.
Us segueixo llegint.
13 Comments:
oh
El que feies, sí, tenia la seva gràcia. Et seguiré llegint, en algún racó del temps!
Molta sort!
hey però que dius ??? suposo que és una broma o una intoxicació de frankfurts amb massa ketchup ... tio, segueix amb això ...
Ostres! :-(
El que sap més greu és llegir que no estàs en el millor dels moments; molts ànims i quan hagis recuperat energies, torna!
Mocadorada!!!!!!!!!
Com diu l'Edu això és una broma...de mal gust.
No m'obliguis a...
... esberlar-me el cap? jeje. A tots: merci. Deixe-m'ho en què feia falta un break. No per l'altíssim ritme d'actualitzacions, of course, però el fet de tenir el blog tant oblidat em creava càrrec de consciència, que augmentava a mesura que no trobava res sobre el que em fes gràcia escriure.
Passo per un 'moment creatiu', vaja una grandiloqüència, tirant a baix: és allò de què em veig gorda, lletja i sense gràcia.
Suposo que I'll be back, som, som, some-day, Sammie Davies (jeje, es nota que he tornat a la febre Calamaro?)
Merci novament a tots, sou els millors clients que tot barman podria desitjar.
Nen, t'entenem, prent-te un temps, però has de tornar, la blogosfera et necessita.
moviment i explicació totalment estil Kanu. Ja saps el que penso...
Albert no decaiguis, agafat unes vacances blocaires i torna amb inspiració.
Una abraçada company.
David
Espero tornar-te a llegir, tot i que sigui de tant (que és com ho puc fer jo!)
Et mantindré com a link en el meu blog per ajudar a la teva ressurrecció propera o llunyana.
T'estarem esperant, ok?
Salut!!!!
BIIIIIIIIIIEEEEEEEEENNNNNNNNN!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!111
:-)
Quedem a les santes!!!
wa yeah!
Ei, que si jo he tornat TU pots tornar. Seguiré passant, ok? Petonets guapu.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home