M'he-m'he llegit Ketchup

En Puji m’ha fet fer aquest meme, el 123, i aquí estem. Val a dir que sóc un lector pèssim, d’aquells que rara vegada llegeix (ja sé que això és tirant a dolent) i que la seva cua de llibres per llegir té un temps d’espera que transformaria en òptim el de la seguretat social. En fi, pàgina 123 del llibre que tinc més a prop, cinquena frase. He escollit una novel•la que he acabat fa poc, Ketchup, d’un bon excompany de feina al Tribuna, en Xavier Gual.

Ketchup vol ser el retrat d’una fornada de xavalets de barriada que directament encabiríem sense problemes dins el mot ‘quillo’. Joves obsessionats pel consum i el materialisme que només tenen els ulls posats en l’ara, amb un cert pànic a la disciplina i que no se senten per res identificats amb l’estil de vida convencional del ‘ramat’. Un bon llibre que aconsegueix crear un clima versemblant, amb uns personatges força autèntics i una història que transcorre de pressa, permetent una lectura força àgil, malgrat que, com a contrapunt, hi ha alguns passatges que s’allarguen en excés.

Jo us transcric el que diu la cinquena línia de la pàgina en qüestió. No m’he guiat per frases, ja que aquest petit fragment ve precedit per un diàleg entre en Sapo i en Miqui (el Quixot i en Sancho Panza de la història) a la seu d’una productora de cine porno on s’han presentat per fer-hi un càsting:

"-Bé- el director-. M’han passat unes fotografies dels vostres penis i no estan gens malament. Feu les mides dels gots de tub, uns vint-i-cinc centímetres de llarg, més o menys, i un diàmetre força bo. Doncs au, nois, m’agradaria que el paper fos per a vosaltres, de veritat, em caieu bé."

Doncs això. Ah! Per seguir la cadena... li passo el meme a en Dani. Cuidarsu!

Venedors de 'pacotilla'

El meu costat 'friki' em porta a mirar sovint un programa de Teletaxi, el 'Petiquipeti'. Un espai presentat per dos titos altament 'collejeables' amb la capacitat de fer gràcia i ràbia més o menys en la mateixa mesura. La trucada d'un espectador d'aquest programa em va donar el tema del que us parlo. El nano, castellanoparlant, denunciava que, en una entrevista que Ferran Monegal (un crack que fa de crític televisiu i que podeu llegir a El Periòdico) li va fer a Justo Molinero li van passar un vídeo on s'acusava a l'amic Justo més o menys de torturador de l'ànima de Pompeu Fabra cada cop que aquest clàssic de la comunicació del nostre país parlava en català. I és cert. El català del nostre President seria acadèmic si el comparéssim amb el d'en Justo, sobretot pel que fa a pronúncia. Vale, acabo l'exposició dels fets i la següent pregunta és... i què? que no el parla, l'home? l'ha de millorar, segur, però així què, que no el parli fins que tingui un domini excels de l'idioma? Algú de nosaltres el té, aquest nivell?
El català és ámb seguretat l'idioma més malparlat del món. En aquest blog segur que hi trobareu infinitat de mostres de les putades que un complert catalanoparlant li fa a la seva llengua. Sent així? algú en aquest país li ha de passar factura per alguna errada a algú que bonament es llença a parlar en català? (Montilla a part, ja que pel càrrec que ocupa, l'ha de millorar amb urgència. Cosa que tampoc dóna dret, crec, a criticar-lo per les seves errades). Vaja una campanya de màrqueting més bona per a un idioma que, al pas que va (i lamentant-ho profundament), té data de caducitat.
És tant important una perfecta dicció (que no té gairebé ningú), o ho és més que, per començar, la gent que l'aprèn i la que el sap l'utilitzi? Quan m'ensenyaven anglès, una de les coses que més em repetien era 'llença't', no tinguis vergonya. Parla'l, després ja l'aniràs polint. Però es veu que en aquest país hi ha penya que no, que pensa que has de ser un jedai de l'idioma per a poder-lo parlar. Són els mateixos que, absolutament sempre s'adreçaran en castellà a un immigrant, encara que aquest els hagi parlat de bones a primeres en català (conec una escocesa que n'està farta de què li facin això), els mateixos que recorren constantment a castellanades sense cap tipus de complex ni voluntat d'autocorregir-se, els mateixos que després s'extranyaran que la nostra llengua la parli cada cop menys gent.
En definitiva (tal com ho veig), parlar bé... SÍ, però abans ve parlar-lo.

La parida de la paritat

El President de la Generalilolailolà ha presentat ja quin serà el seu equip de govern i... casum l'olla! resulta que hi ha molts més homes que dones. Es tracta sens dubte d'un tema polèmic i que fereix sensibilitats, però que, segons la meva opinió, no té ni mitja hòstia si es tracta des del sentit comú. Vagi per endavant que a mi això de la paritat em sembla una pollez de magnituds considerables. Més que res perquè aquest terme, a palo seco, no garanteix res més que igualtat en nombre, sense tenir en compte ni capacitats ni aptituds ni res per l'estil.
El que se li ha d'exigir a un equip de govern és que cada persona que l'integra sigui prou capaç i prou apte per fer un bon treball (i, evidentment, que el faci). Ser d'un sexe determinat no et fa ni més bo, ni més capaç, ni més res, només et fa ser home o dona. És això el que s'ha de tenir en compte a l'hora de repartir carteres? M'és absolutament indiferent que les persones que dirigeixin el meu govern siguin tot dones, tot homes, barrejats o de color verd oliva, el que vull és que ho facin bé. Quina cabuda hi té la paritat (més enllà de la coincidència) en aquest desig?
Dit això, és cert que encara roman a la política i a molts àmbits (per no dir tots) de la vida la llarga ombra de l'execrable masclisme, però no creieu que pensar en clau home-dona i no en 'persona' contribueix a mantenir-lo viu (al masclisme)? No és millor que la persona amb la competència de decidir es decanti pel candidat/a que ell/a cregui més capaç (sense que això el faci susceptible de ser masclista, ni feminista) enlloc d'haver de pensar si ara toca home o dona o eünuc?
Doncs això, no sé com ho veureu vosaltres, però, tractant-se de persones, no crec que la discriminació positiva serveixi per posar fi a la discriminació que durant molts anys elles sens dubte han patit, i que per descomptat s'ha d'eliminar (i que no cal dir que és encara més idiota i improductiva que la paritat).