Rrrrrrrrrrrroyal Rumble!!!!!!

Estic emocionadíssim... Divendres, 11 de la nit. A3. El fill de la Carmina i el seu llibre sobre els darrers anys de sa mare y sus vivencias. Negocio o Homenaje? la pregunta de la encuesta a 0,90+iva el mensaje... consejos publicitarios. Zapping. 'La Teva'... el partit del segle de cada quatre anys (quan es deixen). Ni puta idea que el feien avui. Flipante: Arturí-turí, El Cordobés, El que és com tu, Vader i el Capità Enciam... junts. Ho he pillat tard, suficient com per donar-vos el meu anàlisi particular, intransferible i absolutament esviaixat del partit. Passo amb els titulars:

* DEBAT FORÇA COMPLERT ON HI HA HAGUT TEMPS PELS ANUNCIS RESPECTIUS I TEMPS TAMBÉ PER POSAR-SE A PARLAR DE DEBÒ (EN MONTI S'HO HAVIA PREPARAT MENYS)
* EL ARTISTA ANTES CONOCIDO COMO ARTURÍ-TURÍ HA SALIDO A HOMBROS DE LAS VENTAS
* A EN MONTI NO LI TREURIEN PUNXA NI AL SHOW DE FLO
* CAROD, SOVINT, LA MARIHUANA PROVOCA SOMNOLÈNCIA. AH! I NO ES DISCUTEIXI AMB LA DONA ABANS DEL DEBAT, QUE POSAR CARA DE PEQUINÈS BORDE NO QUEDA BÉ
* CREC QUE HA ASSISTIT EL DOBLE D'EN PIQUÉ DEL POLÒNIA, EL PROBLEMA ÉS QUE S'HA DEIXAT EL CISTELLET D'OUS PER TIRAR-SE'LS A SOBRE
* EL FLORERO SEMBLAVA CUIDA'T I BEN REGAT, TOT I LA SITUACIÓ A LA TAULA, LLUNY DE L'ENCISADORA FLAIRE DEL PERFUM FRESC DE ROSES DEL CORDOBÉS I AL COSTAT DE L'ENEMIC DE LES PLANTES... VADER

Alineació i valoració:
* En Cuní, cap de taula 1: *** Mosso d'Esquadra
Ha intentat aplicar la màniga ampla i també ha sabut parar a temps l'ascensió dels lluitadors a les seves barbes. El punt negatiu ha estat haver d'apel·lar a un pacte previ entre els gabinets de comunicació de tots els partits, aliè a ell i que el presentador havia de fer complir. Ha demanat disculpes per haver-ho fet.

* L'Artur, 1er per l'esquerra d'en Cuní: ***** MVP
Li ha pintat la cara a tothom menys a en Carod (perquè l'estona que jo ho he vist, 20-30 minuts, no hi ha hagut cap enfrontament ni retret). Amb en Piqué, la primera en la frente (sobre a veure qui era més xulo en temes de disminució d'impostos): "Senyor Piqué, CiU ha estat votant sempre a favor de totes les reduccions d'impostos que s'han fet a Espanya, vostès no poden dir el mateix". I finalment rollo el que ha deixat l'altre en una parella i ja no en vol saber res: 'Ja us ho vaig dir fa un any... que tal com estàveu no anàveu bé i que passaríem de vosaltres'. A en Montilla n'hi ha hagut mil... li ha fet un calla't tremendo discutint la conveniència o no de suprimir l'impost de successions, esgrimint l'Estatut!, i quan en Monti ha pogut tancar la boca i tornar a parlar (merda! m'ha robat l'Estatut!), El que farà més que ningú pels catalans li ha tirat en cara un pacte amb el PP relatiu a impostos de quan l'idili dels pitufitos (chof). No ho havia dit mai explícitament, tot i que sempre m'he mostrat partidari del pacte CiU-ERC, reconec que aquests dies ja no hem molestava tant la sintonia amable de la Catalunya Social Montillesca, però després d'avui... seguiré votant a ERC, allò que persegueixen és el que jo vull, però siusplau que en Mas sigui President.

* El que és com tu, a l'esquerra de l'Artur (com sempreeee): ** Brillante pasota
El Ronaldinho d'Stamford Bridge (Ronaldinho va estar un pèl pitjor). Qualitat en les intervencions, coherència, arguments-no eslògaaans i solidesa. Llàstima que avui no deu haver tingut ganes de la topada i del foc creuat. Quan n'hi ha hagut, ha callat. Només ha parlat quan li tocava el torn. La sensació és que s'ha amagat. Pel que ha dit, i aquests són bastant capgrossos. Si hi ha pacte CiU-ERC, en Duran s'haurà d'empassar les ganes de ser ministre perquè aquesta gent anira al Parlament i al Congrés amb cresta i ganes de rockandrolear... sííííííí!

* El Cordobés, 1r per la dreta (?!) d'en Cuní: * Necessita millorar
Tou, imprecís, lloro, gris, baixón... perquè no van portar en Sergi Mas? Ja us he dit que segur que em vaig perdre bastant programa, és més, vaig pillar l'apartat econòmic (ja en podria haver agafat un altre!) i el missatge final al populacho. Però durant l'estona que el vaig veure, en Mas, a banda de la que li ha ventat amb lo de l'impost de successió, a colación, li ha posat l'exemple de l'economia sueca (que en Monti elogia sovint). Amb el Cordobés estès a la lona, ha hagut de convertir-se el florero en planta carnívora per llançar una mossegadeta suficient perquè s'esverés tot, en Cuní cridés a l'alto i es passés a un altre tema. Això sí, el jesusitodemivida se'l sabia de collons, tot i que també es notava un munt que era el jesusitodemivida i que hi recorria massa sovint. L'únic touche: "cap de nosaltres excepte vostè ha d'anar al notari"... i continua el jesusito. Siusplau, que no sigui President.

* Darth Vader, el més a la dreta (on havia d'estar, sinó?): ** Regular
Li he enganxat el tema que en teoria més forts han d'estar, però no és que hagi brillat en excés. Ha acabat adoptant el paper de 'muñeco pim-pam-pum' i les ha entomat de tot arreu acabant sempre amb el paper de marginat i contestant als temes que no li agradaven: "Això no és sèrio". S'ha presentat com a partit de govern (sí, sí, per governar ells) per desplegar amb seny l'Estatut i no li ha tirat la canya ni 'cristu'. Hi ha bulling, al Parlament?

* El florero, cap de taula 2 (cueces, o enriqueces?): ** M'ho sé, m'ho sé
En Piqué li ha guanyat una balassera sobre els impostos i s'ha picat. Se sabia el tant per cent de PIB que tots els països europeus destinen a despesa social, el sistema impositiu suec de pe a pa, guinyos a en Monti... la foto del seu partit: li ha llençat una puya a en Mas. L'Artur ha demanat al·lusions, i amb l'ús de la paraula ha aprofitat per llençar-li una colleja a en Vader (gràcies. Senyor Piqué: sap perquè per molt que proposin ningú els hi fa cas i a nosaltres sí? perquè vostès no governaran ni tenen possibilitats d'estar al poder), passant del florero.

M'ho he passat teta!

Folla't la dreta?

Estava preparant un altre post quan m'he creuat amb aquesta supernotícia de la que es feia ressò la web PRNoticias. Resulta que la direcció de Joves d'Esquerra Verda volien regalar durant la seva campanya 'Cap a la Dreta No' preservatius amb el lema que titula aquest escrit (sense l'interrogant, és clar). Finalment, els petits iniciats, en un atac de vergonya, s'han autocensurat i han decidit retirar la gometa, i el lema que l'acompanyava, de la seva campanya. Els felicito des d'aquí per haver aconseguit que, com a mínim, una de les seves neurones no estigués fumada, perquè del contrari el nivell de simplicitat simiesca que hagués assolit aquesta gent m'espantaria bastant.
Nem a veure, em tinc per un tio d'esquerres perquè considero, així a grans trets, que l'Estat ha de seguir jugant un paper important dins el desenvolupament d'una societat, i que no s'ha de deixar tot (ni la majoria de coses) a la iniciativa privada. És una visió que es pot compartir o no, però un argument (senzillot, perquè ens entenguem així a lo ràpid) al cap i a la fi basat en una idea i un raonament previs. El maniqueisme, l'assenyalar la dreta simplement perquè és la dreta, a mi no em diu res. Què se suposa que m'ha de suggerir 'la Dreta'? Un tio de dretes ha de ser necessàriament un tio autoritari i fatxa sense cap tipus de sensibilitat cap a la diferència d'identitats i cultures que conviuen a l'estat i a Catalunya? Jo crec que no, tot i que n'hi ha molts d'aquests i ja n'hem parlat... però no crec que siguin suficients perquè Dreta hagi d'esdevenir un insult amb aquest significat. Dreta és una opció política, com l'esquerra, i si no s'hi està a favor d'aquesta opció, calen arguments. Que les joventuts d'ICV diguin 'Cap a la Dreta No' és evident, perquè si és CiU l'encarregat de formar govern, aquesta gent no es menjarà un 'colín'. Ara bé, folla't a la dreta no és un eslogan en la línia del que pregona papaSauron (pepe, te he tuneado el mote) de que 'hi ha una manera intel·ligent de ser d'esquerres', per molt jove, i per tant, arriscada i guay que vulguis fer una campanya.

A jugaaaar!

Tic, tac, tic, tac... i sí, ja estem oficialment en campanya! 15 dies en els que els polítics posen en pràctica la tècnica del canvi de lloc instanti i te'ls pots trobar treien el cap fins i tot pels macarrons -bolonyesa, que aquí 'hi haurà tomàquet'- i que acabarà amb 'victòria' de tots els que hi hagin concorregut. Tot i que és un període que m'agrada, reconec que la cosa ha començat carregadeta de garrafó i ja estic marejat. Reprenc el fil del post de l'Óscar d'avui, centrat en els eslògans dels partits per repassar quatre cosetes que em venen al cap ara mateix del que portem de campanya i explicar-vos una sensació desagradable que cada cop observo més i que parteix d'una hipòtesi que la firmaria el mateix Jesulín de Ubrique... "si la vida es como un toro, les declaracions d'un polític en campanya són com una roda de premsa d'en Puyol". Començo:

* El DVD de CiU - lleig. La federació té tot el dret a fer els DVDs que li doni la gana, això sí, quan s'ha de recórrer a determinats documents que no són teus, cal demanar permís (ho dic per TV3, que ha pillat un rebote...). D'altra banda, es normal que es vulgui contraposar la imatge d'estabilitat de la que vol presumir CiU amb la de desgavell que hi ha hagut en el tripartit, però hi ha una màxima que diu 'qui vulgui remenar merda, que tingui les mans netes' (no ho va dir en Carod), i crec que no s'ha tingut en compte. El DVD de CiU provoca una resposta immediata: tu em tires en cara el que he fet malament en tres anys... i tu què, que te n'has passat 23 al poder?

* L'Arturí va al notari - Focs d'artifici. El que podria ser un subproducte del fantàstic 'Teo va a...' m'ha acabat arribant a dins, tot i que és un compendi de missatges universals que sóna a declaració conjunta de tots els membres de la ONU. No diu ben bé res però no està mal com a maquillatge de partit compromès. Més que res pq no s'ha quedat amb l'infantiloide 'juro per en Dragui que no pactaré amb el PP', sinó que va més enllà i es compromet en 21 aspectes diversos i tirant a místics: "defensar l'equilibri territorial", "enfortir i projectar la nació catalana", "recuperar el prestigi de la Generalitat" i que el seu govern "no estigui subordinat a cap força política de nivell estatal", "joc net: només seré presi si guanyo en nombre d'escons (l'aposta xunga seria en número de votants, que la llei electoral té aquestes coses...)", etc, etc.

* M'afeito, ergo sóc independentista - ho comenta l'Óscar... no senyors meus, lo important no és que vostès siguin com tothom. Lo important és que siguin seriosos i no uns piròmans vigilant el bosc. A Espanya potser seria útil aquesta campanya, però és que allà en Carod el pinten amb banyes i de vermell, no està de més recordar que també s'afeita. Com a votant d'ERC, aquest eslògan no em diu res. Programa, collons, i més maduresa!

* Florero (catalanista i d'esquerres) - i 'nari 'nant! tot lo bo que s'ha fet en aquests tres anys és nostre. Garantim que amb nosaltres hi haurà un govern d'esquerres (of course! és l'única opció que teniu). Em menjo el missatge d'ERC, el pinto de verd modernet i a no buscar-se problemes (abstenció en els pressupostos de l'Estat, un exemple entre moolts d'altres). En un GH polític aquesta gent seria la primera que saltaria, per sonsa i ambigua. També és veritat que, com a PSC, sempre voldria com a company a ICV, més que res perquè queda bé tenir-los al costat.

* Més 'badboys' al PP! - En la darrera visita d'en 'Dos linias' al Masnou, sembla que l'Acebes no va poder repartir tots els morrions que el PPC necessitava per a la campanya. Una que no el va rebre va ser la Nebrera (diria que es diu així), la número dos del PP de la que us en vaig parlar per sobre en un post al blog de l'Edu. Ahir la vaig tornar a veure en un debat al 33. "En molts punts coincideixo amb ERC", "Catalunya necessita enfortir-se -això dirigint-se a en Puigcercós- però vostès ho pensen des d'una visió només de Catalunya i nosaltres des d'una visió en clau espanyola, per enfortir l'estat. Tot i que el seu partit el descarto quasi ja per motius religiosos, aquesta tia m'agrada. Conviu en paral·lel amb el missatge 'oficial' de la casa, parla Piqué: "necessitem més seguretat per garantir la llibertat", tot això amanit amb imatges de fons sobre els atracaments silenciosos a les cases... vamos, com un 7 dias 7 noches de la Teresa Viejo.

En fi, res. Una repassada facilona i punto. Us parlo del 'pálpito' que us he comentat. Per les municipals (diria) sempre s'organitza a Catalunya un concurs on hi participen tots els partits polítics. Es tracta d'intercanviar-se per sorteig el missatge oficial del partit i defensar-lo, pel que sé, la majoria de vegades guanya ERC. Podem parlar de que són els que millor escolten i entenen els altres discursos, però acte seguit jo sempre penso que et demostra que en realitat el joc no és tan joc, sinó una imatge de la realitat. Escolto els debats i, segons hagi estat la posició del partit durant la legislatura, va l'esquema del seu discurs. Igualet que una roda de premsa de la majoria de futbolistes, carregada de tòpics. Ho heu vist tots:
A: Estic al govern? defenso la meva gestió, i l'any que ve, Lliga i Champions! I ja no parlem si hem doneu majoria absoluta...
B: Primer partit de l'oposició. Vaya mielda gobierno! jo en canvi... I ja no parlem si hem doneu majoria absoluta...
I els altres adaptant-se al discurs decidit per acabar rascant en algun pacte. Què vull dir amb això? I em poso en el paper d'ànima innocent... les arrels de la política són la vocació de servei, la gestió d'allò que no és meu perquè se'n beneficiï la societat. Passant per la corrupció, que va venir per quedar-se, cada cop m'és més malauradament visible que aquesta gent exerceix la seva responsabilitat com una professió més. TREBALLO (en cap cas els hi nego que la professionalitat) , cobro. I és clar, el discurs perd substància i acaba convertint-se en un creuament d'slògans fast-food. Perdoneu per aquest discurs refotudament bobalicón però em tinc per una persona mínimament compromesa i molesta la sensació de que aquesta gent només pensa en el compte d'ingressos del seu partit.

PD: i torno a demanar disculpes per haver estat tant de temps sense donar senyals de vida.

Cuelgue injustificable

Cap actualització des del 29 de setembre... déu n'hi do. No sé qui és l'autor d'allò de "la inspiración me encontró trabajando" però segur que va ser força més prolífic que jo! En fi, mea culpa i intentaré que no torni a passar, com a mínim durant tant de temps!