15 d’octubre 2006

A jugaaaar!

Tic, tac, tic, tac... i sí, ja estem oficialment en campanya! 15 dies en els que els polítics posen en pràctica la tècnica del canvi de lloc instanti i te'ls pots trobar treien el cap fins i tot pels macarrons -bolonyesa, que aquí 'hi haurà tomàquet'- i que acabarà amb 'victòria' de tots els que hi hagin concorregut. Tot i que és un període que m'agrada, reconec que la cosa ha començat carregadeta de garrafó i ja estic marejat. Reprenc el fil del post de l'Óscar d'avui, centrat en els eslògans dels partits per repassar quatre cosetes que em venen al cap ara mateix del que portem de campanya i explicar-vos una sensació desagradable que cada cop observo més i que parteix d'una hipòtesi que la firmaria el mateix Jesulín de Ubrique... "si la vida es como un toro, les declaracions d'un polític en campanya són com una roda de premsa d'en Puyol". Començo:

* El DVD de CiU - lleig. La federació té tot el dret a fer els DVDs que li doni la gana, això sí, quan s'ha de recórrer a determinats documents que no són teus, cal demanar permís (ho dic per TV3, que ha pillat un rebote...). D'altra banda, es normal que es vulgui contraposar la imatge d'estabilitat de la que vol presumir CiU amb la de desgavell que hi ha hagut en el tripartit, però hi ha una màxima que diu 'qui vulgui remenar merda, que tingui les mans netes' (no ho va dir en Carod), i crec que no s'ha tingut en compte. El DVD de CiU provoca una resposta immediata: tu em tires en cara el que he fet malament en tres anys... i tu què, que te n'has passat 23 al poder?

* L'Arturí va al notari - Focs d'artifici. El que podria ser un subproducte del fantàstic 'Teo va a...' m'ha acabat arribant a dins, tot i que és un compendi de missatges universals que sóna a declaració conjunta de tots els membres de la ONU. No diu ben bé res però no està mal com a maquillatge de partit compromès. Més que res pq no s'ha quedat amb l'infantiloide 'juro per en Dragui que no pactaré amb el PP', sinó que va més enllà i es compromet en 21 aspectes diversos i tirant a místics: "defensar l'equilibri territorial", "enfortir i projectar la nació catalana", "recuperar el prestigi de la Generalitat" i que el seu govern "no estigui subordinat a cap força política de nivell estatal", "joc net: només seré presi si guanyo en nombre d'escons (l'aposta xunga seria en número de votants, que la llei electoral té aquestes coses...)", etc, etc.

* M'afeito, ergo sóc independentista - ho comenta l'Óscar... no senyors meus, lo important no és que vostès siguin com tothom. Lo important és que siguin seriosos i no uns piròmans vigilant el bosc. A Espanya potser seria útil aquesta campanya, però és que allà en Carod el pinten amb banyes i de vermell, no està de més recordar que també s'afeita. Com a votant d'ERC, aquest eslògan no em diu res. Programa, collons, i més maduresa!

* Florero (catalanista i d'esquerres) - i 'nari 'nant! tot lo bo que s'ha fet en aquests tres anys és nostre. Garantim que amb nosaltres hi haurà un govern d'esquerres (of course! és l'única opció que teniu). Em menjo el missatge d'ERC, el pinto de verd modernet i a no buscar-se problemes (abstenció en els pressupostos de l'Estat, un exemple entre moolts d'altres). En un GH polític aquesta gent seria la primera que saltaria, per sonsa i ambigua. També és veritat que, com a PSC, sempre voldria com a company a ICV, més que res perquè queda bé tenir-los al costat.

* Més 'badboys' al PP! - En la darrera visita d'en 'Dos linias' al Masnou, sembla que l'Acebes no va poder repartir tots els morrions que el PPC necessitava per a la campanya. Una que no el va rebre va ser la Nebrera (diria que es diu així), la número dos del PP de la que us en vaig parlar per sobre en un post al blog de l'Edu. Ahir la vaig tornar a veure en un debat al 33. "En molts punts coincideixo amb ERC", "Catalunya necessita enfortir-se -això dirigint-se a en Puigcercós- però vostès ho pensen des d'una visió només de Catalunya i nosaltres des d'una visió en clau espanyola, per enfortir l'estat. Tot i que el seu partit el descarto quasi ja per motius religiosos, aquesta tia m'agrada. Conviu en paral·lel amb el missatge 'oficial' de la casa, parla Piqué: "necessitem més seguretat per garantir la llibertat", tot això amanit amb imatges de fons sobre els atracaments silenciosos a les cases... vamos, com un 7 dias 7 noches de la Teresa Viejo.

En fi, res. Una repassada facilona i punto. Us parlo del 'pálpito' que us he comentat. Per les municipals (diria) sempre s'organitza a Catalunya un concurs on hi participen tots els partits polítics. Es tracta d'intercanviar-se per sorteig el missatge oficial del partit i defensar-lo, pel que sé, la majoria de vegades guanya ERC. Podem parlar de que són els que millor escolten i entenen els altres discursos, però acte seguit jo sempre penso que et demostra que en realitat el joc no és tan joc, sinó una imatge de la realitat. Escolto els debats i, segons hagi estat la posició del partit durant la legislatura, va l'esquema del seu discurs. Igualet que una roda de premsa de la majoria de futbolistes, carregada de tòpics. Ho heu vist tots:
A: Estic al govern? defenso la meva gestió, i l'any que ve, Lliga i Champions! I ja no parlem si hem doneu majoria absoluta...
B: Primer partit de l'oposició. Vaya mielda gobierno! jo en canvi... I ja no parlem si hem doneu majoria absoluta...
I els altres adaptant-se al discurs decidit per acabar rascant en algun pacte. Què vull dir amb això? I em poso en el paper d'ànima innocent... les arrels de la política són la vocació de servei, la gestió d'allò que no és meu perquè se'n beneficiï la societat. Passant per la corrupció, que va venir per quedar-se, cada cop m'és més malauradament visible que aquesta gent exerceix la seva responsabilitat com una professió més. TREBALLO (en cap cas els hi nego que la professionalitat) , cobro. I és clar, el discurs perd substància i acaba convertint-se en un creuament d'slògans fast-food. Perdoneu per aquest discurs refotudament bobalicón però em tinc per una persona mínimament compromesa i molesta la sensació de que aquesta gent només pensa en el compte d'ingressos del seu partit.

PD: i torno a demanar disculpes per haver estat tant de temps sense donar senyals de vida.

5 Comments:

Blogger Oriol said...

Carai, has tornat amb palique. Res de Cuelgue, estavas escrivint, ara s'enten tot.
Que en Francino s'emprenyi per les imatges ho puc entendre, però TV3, que precísament tampoc tenen gaire tacte amb la objectivitat de les notícies ni amb el contingut de les imatges, que els hi donguin per on puguin.

12:25 a. m.  
Anonymous Oscar said...

Molt bon post, com sempre. Estic d'acord amb tot el que escrius i donar gust veure que reconeixes ser votant d'ERC però que els hi demanes maduresa.
Tant de bo tots els incondicionals d'un partit poguessin fer autocrítica com tu.

11:47 a. m.  
Blogger Puji said...

Nen! I el PSC? Critica CiU però en copia tots els tics. Ningú farà més per Catalunya, pffff. Fets, no paraules (factum non verba, vell lema romà, podrien haver estat una mica més originals). Montilla insultant periodistes perquè no se sap el virolai. Però si tenen suc per estona!

5:02 p. m.  
Blogger kanuddao's said...

Uuuups! pozzí, me'ls he deixat... imagina't el que m'està cridant l'atenció la seva campanya, jeje. Bua a més el "fets, no paraules" es veu que l'han tret com a resposta al DVD de CiU... són com nens.

5:17 p. m.  
Blogger Gerard Agudo said...

Crec que t'haurien de donar un espai a la tele i fer le resum de la jornada electoral.

9:10 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home