Volem, volem, voleeeem...

... Com a mínim i pel que sembla, canviar el context. Reprenent el fil del que comentava ahir sobre el món senzill (per no dir simple ni simplista) fet a mida de "l'ULTRAsensible" Mariano, va sortir fa uns dies una enquesta al Periódico que preguntava, entre d'altres, si els catalans estem a favor d'autoplantejar-nos (subratllo AUTOPLANTEJAR-NOS, si vull consultar-li res al veí ja el trucaré) un referèndum d'autodeterminació. A veure, les enquestes són d'aquelles coses en què el més assenyat és llegir-se-les mentre te l'agafes amb paper de fumar. Hi influeixen masses coses en els seus resultats com per prendre-se'ls com a dogma de fe, de totes maneres és molt llaminer jugar-hi amb ells i jo no sóc gaire bo a l'hora de resistir-me a temptacions...

Doncs bé, resulta (arrodoneixo, aviso) que prop del 60% dels catalans enquestats estaria a favor de què es fes aquesta consulta, per un 31% que no. La veritat és que aquesta aclaparadora majoria no em sorprèn. I és que, perdoneu-me si em faig pesat, no s'entén que les decisions importants sobre la NOSTRA Catalunya s'hagin de traslladar a la resta d'Espanya, una societat que, amb valuoses excepcions, no té (ni sembla que en vulgui tenir) ni pajolera idea de què és el que es cou a la nostra societat. És que fins i tot parlo amb partidaris de mantenir-se dins l'Estat i estan d'acord en aquest referèndum (quelcom força obvi, tal com ho veig)!

La resposta a aquesta pregunta és també força interessant: un 34% dels enquestats estaria a favor de la independència, per un 44% que no. Primer de tot, i malgrat situar-se 10 punts per sota, CREC RECORDAR resultats d'enquestes similars de fa algun temps (penso que estaven entre el 10 i el 20%, no més) i el que veig és que l'onada es va fent més gran. Bo, dolent, indiferent... les lectures poden ser moltes, el que per mi està clar és que dins aquest grup n'hi ha de convençuts i n'hi ha que s'hi han fet a mesura que es van donant compte del model d'estat en el que estem, que malgrat els 'esforços' (ehem!) que fa per demostrar el contrari, té uns ramalassos centralistes -tant política com culturalment- que acollonen (i aquí ni se salva el PS(C)OE ni per descomptat, el PP i els seus 'esbirros' -els salvapàtries de Ciutadans i el del filòsof i l'exsociata renegada-). Aquesta OPINIÓ se'm reforça, a més, quan diria que al voltant d'un 55% d'enquestats creia que els partidaris de l'independència havien augmentat en els darrers temps (i lo que te rondaré morena, que encara queda, i dic queda perquè s'ha d'aspirar a convèncer molta més gent, un tros important de pastís integrat pels indecisos i els del vot en blanc).

Bé, finalment, una altra pregunta anava sobre quin model voldrien els enquestats per a Catalunya. A bote pronto el resultat dóna una mica de baixon: el 37,1% es decantava per l'autonomia (café para todos, 1a destrempada), el 21% pel federalisme (capuccino para todos, 2a destrempada) i un 18,4% ho feia per la independència. Si tenim en compte que el que tenim ara és l'autonomia, es pot dir sense ser massa agosarat, que la majoria -ok, per poc- estaríem (novament les enquestes i el paper de fumar) pel canvi de context.

Amb tot, i abans de marxar canturrejant a Ketama i el seu 'no estamos locos, que sabemos lo que queremos', dir que no serà ni avui ni demà, que queden moltes coses per fer (un estudi fet públic avui diu que nomes un 17% -parlo de memòria- de joves catalans consumeixen cultura catalana -premsa, llibres, música...-), però que pensar en independència o, com a mínim, en una situació més... digna (per història, cultura, personalitat...) per a Catalunya no és, ni de bon tros, una utopia.

Reciclar l'orgànica

Reciclar la matèria orgànica. Tens el cubell a la cuina i allà hi vas llençant el que correspon. Passa que mentre no llences la bossa l'olor a merda de vegades arriba a molestar, mai n'hi ha prou, amb allunyar-la. En aquest punt de 'reflexió' escatològica penso en personatges com Mayor Oreja. Allunyat, sí, però quina catipèn, per Déu!

Escoltar constantment boques fètides d'aquesta calanya plenar-se la boca sobre la llibertat i els valors democràtics perquè després es despengin amb rots de l'estil "¿Por qué voy a tener que condenar yo el franquismo si hubo muchas familias que lo vivieron con naturalidad y normalidad?" -com (va) passa(r) a la Cuba de Castro, al Xile de Pinochet i a tants i tants altres casos- em ve al cap el tema de l'escòria orgànica. Sembla que hi ha partits que aposten per emmagatzemar-la (més aviat sembla que pateixin el síndrome de Diògenes!), quan el que cal per a una correcta higiene és desfer-se'n, no allunyar-la (el merda aquest és un eurodiputat) ni repartir-la. Mentre no sigui així l'habitacle mai abandonarà la sospitosa i delatora pudor a porqueria i rasgumit que fa.

Que no? Que te den!

No, no és nou. Sí, ja ho sabíem. Clar que quin argument nou pot exposar aquesta gent i... sobretot que pugui afavorir-nos. A la queixa de 'tenim més gana' el corista del 'que viva España' respon: 'l'aigua bull a partir dels 100ºC'. I Olé. Marianico, que no és ben bé això... quan Catalunya, Euskadi o el poble que sigui parla del dret a decidir (sobre casa seva) no pensa ni un segon en si aquesta possibilitat la reculli la teva podrida constitució. A mi personalment me la sua, ja que penso estar més en el terreny de l'avenç democràtic i la necessitat d'adaptar (refer, si fa falta!) les normes a noves realitats i demandes socials que no pas a seguir respectant el 'derecho de pernada' perquè ho diu un puto llibre esgrogueït. A qui pretens convèncer, a banda dels teus, amb això que el dret a decidir només el té el poble espanyol? si et treus de la màniga lo de la 'soberanía nacional' perquè collons nosaltres no podem explotar el que diu el nostre Estatut -El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació, la Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat-?
Okà, suposo que els entesos en aquestes matèries podreu orientar-me (si cal, a còpia de collejas), però així, a bote pronto, aquest 'porqué yo lo valgo' del líder popular em sembla tan buit com dèspota. Si a casa meva hi vull posar una porta d'entrada nova no crec que hagi de demanar permís al president de la comunitat de veïns. O potser estem parlant d'una altra cosa... si el meu poble no pot ni tan sols preguntar-se si pot 'marxar' d'un lloc sense que així ho decideixi un ésser més gran, estaríem parlant de 'rapte'?