Volem, volem, voleeeem...

... Com a mínim i pel que sembla, canviar el context. Reprenent el fil del que comentava ahir sobre el món senzill (per no dir simple ni simplista) fet a mida de "l'ULTRAsensible" Mariano, va sortir fa uns dies una enquesta al Periódico que preguntava, entre d'altres, si els catalans estem a favor d'autoplantejar-nos (subratllo AUTOPLANTEJAR-NOS, si vull consultar-li res al veí ja el trucaré) un referèndum d'autodeterminació. A veure, les enquestes són d'aquelles coses en què el més assenyat és llegir-se-les mentre te l'agafes amb paper de fumar. Hi influeixen masses coses en els seus resultats com per prendre-se'ls com a dogma de fe, de totes maneres és molt llaminer jugar-hi amb ells i jo no sóc gaire bo a l'hora de resistir-me a temptacions...

Doncs bé, resulta (arrodoneixo, aviso) que prop del 60% dels catalans enquestats estaria a favor de què es fes aquesta consulta, per un 31% que no. La veritat és que aquesta aclaparadora majoria no em sorprèn. I és que, perdoneu-me si em faig pesat, no s'entén que les decisions importants sobre la NOSTRA Catalunya s'hagin de traslladar a la resta d'Espanya, una societat que, amb valuoses excepcions, no té (ni sembla que en vulgui tenir) ni pajolera idea de què és el que es cou a la nostra societat. És que fins i tot parlo amb partidaris de mantenir-se dins l'Estat i estan d'acord en aquest referèndum (quelcom força obvi, tal com ho veig)!

La resposta a aquesta pregunta és també força interessant: un 34% dels enquestats estaria a favor de la independència, per un 44% que no. Primer de tot, i malgrat situar-se 10 punts per sota, CREC RECORDAR resultats d'enquestes similars de fa algun temps (penso que estaven entre el 10 i el 20%, no més) i el que veig és que l'onada es va fent més gran. Bo, dolent, indiferent... les lectures poden ser moltes, el que per mi està clar és que dins aquest grup n'hi ha de convençuts i n'hi ha que s'hi han fet a mesura que es van donant compte del model d'estat en el que estem, que malgrat els 'esforços' (ehem!) que fa per demostrar el contrari, té uns ramalassos centralistes -tant política com culturalment- que acollonen (i aquí ni se salva el PS(C)OE ni per descomptat, el PP i els seus 'esbirros' -els salvapàtries de Ciutadans i el del filòsof i l'exsociata renegada-). Aquesta OPINIÓ se'm reforça, a més, quan diria que al voltant d'un 55% d'enquestats creia que els partidaris de l'independència havien augmentat en els darrers temps (i lo que te rondaré morena, que encara queda, i dic queda perquè s'ha d'aspirar a convèncer molta més gent, un tros important de pastís integrat pels indecisos i els del vot en blanc).

Bé, finalment, una altra pregunta anava sobre quin model voldrien els enquestats per a Catalunya. A bote pronto el resultat dóna una mica de baixon: el 37,1% es decantava per l'autonomia (café para todos, 1a destrempada), el 21% pel federalisme (capuccino para todos, 2a destrempada) i un 18,4% ho feia per la independència. Si tenim en compte que el que tenim ara és l'autonomia, es pot dir sense ser massa agosarat, que la majoria -ok, per poc- estaríem (novament les enquestes i el paper de fumar) pel canvi de context.

Amb tot, i abans de marxar canturrejant a Ketama i el seu 'no estamos locos, que sabemos lo que queremos', dir que no serà ni avui ni demà, que queden moltes coses per fer (un estudi fet públic avui diu que nomes un 17% -parlo de memòria- de joves catalans consumeixen cultura catalana -premsa, llibres, música...-), però que pensar en independència o, com a mínim, en una situació més... digna (per història, cultura, personalitat...) per a Catalunya no és, ni de bon tros, una utopia.