Reciclar l'orgànica

Reciclar la matèria orgànica. Tens el cubell a la cuina i allà hi vas llençant el que correspon. Passa que mentre no llences la bossa l'olor a merda de vegades arriba a molestar, mai n'hi ha prou, amb allunyar-la. En aquest punt de 'reflexió' escatològica penso en personatges com Mayor Oreja. Allunyat, sí, però quina catipèn, per Déu!

Escoltar constantment boques fètides d'aquesta calanya plenar-se la boca sobre la llibertat i els valors democràtics perquè després es despengin amb rots de l'estil "¿Por qué voy a tener que condenar yo el franquismo si hubo muchas familias que lo vivieron con naturalidad y normalidad?" -com (va) passa(r) a la Cuba de Castro, al Xile de Pinochet i a tants i tants altres casos- em ve al cap el tema de l'escòria orgànica. Sembla que hi ha partits que aposten per emmagatzemar-la (més aviat sembla que pateixin el síndrome de Diògenes!), quan el que cal per a una correcta higiene és desfer-se'n, no allunyar-la (el merda aquest és un eurodiputat) ni repartir-la. Mentre no sigui així l'habitacle mai abandonarà la sospitosa i delatora pudor a porqueria i rasgumit que fa.