Benvolgut Tato

Abans que res m'agradaria demanar-te disculpes per la meva tardança en escriure't. No dubto de la importància i les raons que tinguessis per deixar-me plantat el 27 de maig, el cas és que, anés com anés la cosa, n'estava segur de què, com a mínim, a tu sí que et trobaria en algun col·legi electoral. I és que tu ets l'última esperança abans de sentenciar que qualsevol convocatòria o trobada ha estat un fracàs... ja ho saps, aquell fatídic "no vino ni el...". Doncs no, no vas aparèixer, i això comença a ser, per mi, un mal vici.

No n'estic segur ni tan sols de poder fer-te aquesta pregunta. No tenies obligació de venir, ni tan sols tens perquè explicar-me els motius de no haver-ho fet. La cosa funciona així, és cert, però la curiositat em pot i la temptació d'esbrinar els motius de la teva absència és gran. Potser per això, per imaginar-me'ls, he preferit esperar-me a escriure't i donar-te la meva opinió. I és que estic indignat i et confesso d'entrada que no sé ser objectiu amb aquest tema. Ja, ja, és d'aquelles indignacions que s'acaben amb un "posa-t'hi fulles". Vamos, que ja sé que és el meu problema. De totes maneres, permet-me dir-te que, per moltes voltes que hi he donat al tema i malgrat com està el pati, no entenc com tu, una persona mínimament compromesa amb allò que t'envolta, actues cada cop més així.

Descarto d'entrada que preferissis passar un agradable dia de platja o d'excursió... no et faig d'aquests, tot i que aquesta idea no m'ajuda gens a entendre el teu plantejament, perquè per molt noble que sigui, acabes estan en el mateix grup que acabo de descriure. Potser el tipus d'elecció, però que vols, Tato?! els ajuntaments són l'administració més propera que tens i la inèrcia (i la lògica) de la descentralització busca, en principi, acostar cada cop més l'administració al ciutadà. En fi, que és important intentar escollir, en la mesura del que és possible, el partit(s) que hi governi(n), no trobes? Aquí, veus, t'haig de donar una mica la raó, si és que el motiu de la teva desmotivació és la sensació de què 'ja està tot fet', que els partits s'ho maneguen tot entre ells i poc importen els vots. D'acord, depèn d'on siguis, la cosa no té color, més com està la conjuntura últimament. L'aparició de la figura del tripartit com a pacte sempitern per defecte (que més que cansar fa venir arcades -en la mesura que es fa per sistema-), les posses de determinades formacions, que es fan les emprenyades entre elles simplement per poder-se esgarrapar millor o que no ho puguin fer, i la disfressa de primàries que malauradament sempre tenen aquestes eleccions, potser no fa trempar gaire, sí...

És veritat, tot s'ha convertit una mica en un circ on es juga a la política només pel poder (diners), on hi ha massa desqualificacions i poca constructivitat, com si això fos suficient per créixer i poder acabar tocant cuixa, sense pensar que la política ha d'estar enfocada sempre a millorar la societat. Però... fins i tot així, i per pur instint de supervivència (o sigui egoïsme, res més) el cas és que els resultats electorals han fet replantejar-se a diversos partits moltes de les seves postures, en veure que el seu electorat dóna símptomes de deixar de respondre'ls. No, no t'enganyis, no crec que els abstencionistes hi tinguin molt a veure... El discurs en el sí d'un partit és: "hem perdut tants votants", no que "al voltant d'un 47% de penya s'ha quedat a casa". Fixa't sinó en els parlaments de després de la contessa: "l'abstenció ens obliga a reflexionar"... tu t'ho creus?! quants anys fa que reflexionen sense que hi hagi cap canvi? Si ni tan sols hi ha avenços significatius en mecanismes per facilitar el vot (votar per internet, p.ex.)! evidentment tampoc en modificar el sistema -en aquest sentit, les tan cacarejades 'llistes obertes' per mi tampoc serien la panacea, però això ja és un altre tema-. Com a molt troben a faltar els quatre votants fidels que aquell dia es van quedar a casa o van canviar de partit -i sempre en la mesura que els hagin fet perdre regidors- (i van ser quatre comptats, perquè tingues en compte que a casa nostra per sistema ja hi ha un 40% d'abstenció, o sigui que per molt 47% que hi hagi hagut aquest cop, pocs d'aquests encaixaran en aquest perfil, no?). És per això que no veig útil l'abstenció com a forma de protesta -que pel que es veu s'està posant de moda-... tu creus que, tal com està tot, un partit que hagi igualat resultats (també en votants) li importarà alguna cosa més enllà del recurrent "no, no és bo" que molta gent no hagi anat a votar?

Al contrari, el vot sempre serà més eficaç, també com a forma de càstig, perquè és el que busquen els partits. I és que, crec, que aquí hi ha l'error: votar no perpetua impresentables (tot i que ho sembla). El que perpetua un vot és el sistema, que és el menys dolent que coneixem. Depèn de nosaltres mantenir-lo. Quedar-se a casa suggereix massa implicacions, fet que dilueix la força d'una hipotètica abstenció de càstig. S'observa la tendència, sí, però el significat d'aquesta no deixarà mai d'estar integrada per múltiples hipòtesis seguides d'un tant per cent de probabilitats que hagi estat una de les causes explicatives de l'absència, i tot fruit d'una enquesta. Massa poca cosa, penso. Que potser falla la informació perquè els partits tampoc s'esforcen en fer arribar de forma clara els seus missatges a l'electorat? Segurament... però, Tato, que formar-se una idea mínimament elaborada del que vols o el que no vols tampoc és sortir a buscar el sant grial... i el mecanisme electoral també té sortides per això!

Mira, et dic el que penso. I de la mateixa manera que et reconec que el nivell i la chicha del discurs polític actual és lamentable, que observant-los sempre tens la sensació de què d'alguna manera et volen prendre el pèl i que això segur que té una repercussió directa a l'hora de decidir sortir a votar o no, et dic també que som responsables de mantenir el nostre sistema i de demostrar que ens importa com s'organitza i de quina manera la nostra societat. Saps una de les explicacions que es donen per donar motius de l'abstenció? que "hi ha hagut massa eleccions seguides". Què vol dir, això?! Que ens preguntin cada 40 anys, llavors, no?! No em dóna la gana, collons! vull decidir, vull ser decisiu i vull seguir-ho sent, per això m'indigna l'abstenció. Saps què, sempre ho he pensat, ho sento, per mi els abstencionistes haurien de nodrir, elecció rera elecció, les meses electorals. No com a càstig, enten-me. No vols anar a votar? ets lliure de no fer-ho, però el sistema polític que ens regeix exigeix la col·laboració de tothom, no hi hauria d'haver la possibilitat d'esborrar-se i quedar-se tan pichi.

Bé, ja m'he quedat descansat. Espero que tu també ho facis amb mi... i que no t'abstinguis!

PD: has arribat a llegir fins aquí? buff, gràcies!

Sombra aquí, sombra allá, maquíllate maquíllate

Quin gran invent, el maquillatge. Ajuda a amagar bosses, ulleres, granets, arrugues... tot per ser més atractiu/va (que això de la cosmètica ja ho fa servir tothom) i, si s'escau, intentar endur-te algú... al huerto (especialment útil en èpoques de campanya).

Sortim d'unes eleccions que, en el cas del Maresme, han donat per a molt. De fet s'han estampat forces primeres espases municipals... i, en línies generals, es pot dir que ERC i el PP són els que més han pillat. En el cas d'ERC suposo que van veient que s'està esgotant la radiofórmula. Que apostar per sistema per un pacte amb els sociates mentre s'entona l'avorridíssima, estèril i enganyosa cançoneta dels putus "pactes catalanistes i de progrés" només provoca son i mal d'orelles entre el seu electorat, que ja se l'ha après de pe a pa i directament suda de veure el trio calavera en concert i, o es queda a casa (ho segueixo trobant lletgíssim), o vota en blanc o vota nous solistes que aposten per la rock'n'roll actitud (la CUP). 'Un espejo de cristal y mírate, y mírate' -i, siusplau, quedeu-vos amb el missatge-. Conseqüència: se suda del tripa en ajuntaments importants i es comencen a dir pestes del 'partit color salmó' (PSC).

Però la invocació a Mecano la volia dedicar al PP (ja ho sabeu, en el fons són la meva debilitat...). Després d'una bona òstia, com ho és perdre un regidor a Mataró i l'única alcaldia que tenien al Maresme (entre d'altres), els pperos s'ensumen que estan perdent pistonada entre el seu públic. Ja no són l'únic gall del galliner 'no nacionalista' ('miente, Pinocho, miente!') i resulta que el nou pollastre que ha aparegut, a base de d'ensenyar carn a les pancartes i parlar en castellà a estones al Parlament, està posant catxondet al personal i de pas buidant la bossa de vots populars. Total, que ea ea ea el PP se cabrea, que amb els vots no s'hi juga (i menys ara, que n'hi ha poquets). De fet, al que es presentava a Mataró, Pau Mojedano, li va faltar temps per esbroncar els seus 'infidels' votants (això també és una seriosa novetat, no hi estan acostumats, els del PP, a que la seva gent els falli) fent-los veure la llum "votar a Ciutadans és llençar el vot a la brossa", to-to-to-to-toma!

Cal recuperar el look seductor, i a l'estil Tony Manero (per la caspa i l'ús de fixador) llençar-se a la pista a endur-se-les de carrer amb quatre moviments de pelvis. 'Pintarse la cara, color rojigualda', el 'hachazo' a la dreta, la gomina i la perfecta dicció de la 'S sonora P explosiva' (Ssssssssssssspaña!) per... per parlar de temes importants, cony!. Ho anunciava el president del PP a Mataró, Joan López (el TRIBUNA Maresme ho recollia el passat 31 de maig): "parlarem del que cal, com la tercera hora de castellà o les sancions als comerços de Mataró que no rotulen en català", ieeeeessssso! Si és que està clar... tenint temes VITALS com aquests (????! -més que res perquè quan surt algú dient que cal protegir el català aquests surten dient que la ciutadania vol pagar menys per un habitatge i li és igual el tema de l'idioma...-), qui vol sentir a parlar de propostes com fer un edifici de vidre a la plaça de Cuba que aculli el mercat (una idea que només pot sortir d'una habitació carregada de fum i amb música de Bob Marley de fons)?

Ai, el maquillatge... lo fomut és que se'l posen, se'l treuen i se'l canvien tal com els hi ve de gust sense que els hi importi si se'ls hi veu gaire o no el llautó o la influència -més o menys nociva- que puguin exercir els seus missatges en la ciutadania. Em peta que els temes aquests es toquin de manera tan frívola. Sens dubte que una persona té dret a pensar que el castellà ha de tenir més presència a Catalunya (com jo d'estar-hi radicalment en contra), el que no crec que estigui bé és que un partit faci bandera d'un tema tan sensible en funció dels seus resultats electorals, com si fos un simple 2x1 del Carrefour, o el jabón de Marsella de Omino Bianco. Da igual, qualsevol cosa mentre es pugui atreure votants. En fi.