07 de juny 2007

Benvolgut Tato


Abans que res m'agradaria demanar-te disculpes per la meva tardança en escriure't. No dubto de la importància i les raons que tinguessis per deixar-me plantat el 27 de maig, el cas és que, anés com anés la cosa, n'estava segur de què, com a mínim, a tu sí que et trobaria en algun col·legi electoral. I és que tu ets l'última esperança abans de sentenciar que qualsevol convocatòria o trobada ha estat un fracàs... ja ho saps, aquell fatídic "no vino ni el...". Doncs no, no vas aparèixer, i això comença a ser, per mi, un mal vici.

No n'estic segur ni tan sols de poder fer-te aquesta pregunta. No tenies obligació de venir, ni tan sols tens perquè explicar-me els motius de no haver-ho fet. La cosa funciona així, és cert, però la curiositat em pot i la temptació d'esbrinar els motius de la teva absència és gran. Potser per això, per imaginar-me'ls, he preferit esperar-me a escriure't i donar-te la meva opinió. I és que estic indignat i et confesso d'entrada que no sé ser objectiu amb aquest tema. Ja, ja, és d'aquelles indignacions que s'acaben amb un "posa-t'hi fulles". Vamos, que ja sé que és el meu problema. De totes maneres, permet-me dir-te que, per moltes voltes que hi he donat al tema i malgrat com està el pati, no entenc com tu, una persona mínimament compromesa amb allò que t'envolta, actues cada cop més així.

Descarto d'entrada que preferissis passar un agradable dia de platja o d'excursió... no et faig d'aquests, tot i que aquesta idea no m'ajuda gens a entendre el teu plantejament, perquè per molt noble que sigui, acabes estan en el mateix grup que acabo de descriure. Potser el tipus d'elecció, però que vols, Tato?! els ajuntaments són l'administració més propera que tens i la inèrcia (i la lògica) de la descentralització busca, en principi, acostar cada cop més l'administració al ciutadà. En fi, que és important intentar escollir, en la mesura del que és possible, el partit(s) que hi governi(n), no trobes? Aquí, veus, t'haig de donar una mica la raó, si és que el motiu de la teva desmotivació és la sensació de què 'ja està tot fet', que els partits s'ho maneguen tot entre ells i poc importen els vots. D'acord, depèn d'on siguis, la cosa no té color, més com està la conjuntura últimament. L'aparició de la figura del tripartit com a pacte sempitern per defecte (que més que cansar fa venir arcades -en la mesura que es fa per sistema-), les posses de determinades formacions, que es fan les emprenyades entre elles simplement per poder-se esgarrapar millor o que no ho puguin fer, i la disfressa de primàries que malauradament sempre tenen aquestes eleccions, potser no fa trempar gaire, sí...

És veritat, tot s'ha convertit una mica en un circ on es juga a la política només pel poder (diners), on hi ha massa desqualificacions i poca constructivitat, com si això fos suficient per créixer i poder acabar tocant cuixa, sense pensar que la política ha d'estar enfocada sempre a millorar la societat. Però... fins i tot així, i per pur instint de supervivència (o sigui egoïsme, res més) el cas és que els resultats electorals han fet replantejar-se a diversos partits moltes de les seves postures, en veure que el seu electorat dóna símptomes de deixar de respondre'ls. No, no t'enganyis, no crec que els abstencionistes hi tinguin molt a veure... El discurs en el sí d'un partit és: "hem perdut tants votants", no que "al voltant d'un 47% de penya s'ha quedat a casa". Fixa't sinó en els parlaments de després de la contessa: "l'abstenció ens obliga a reflexionar"... tu t'ho creus?! quants anys fa que reflexionen sense que hi hagi cap canvi? Si ni tan sols hi ha avenços significatius en mecanismes per facilitar el vot (votar per internet, p.ex.)! evidentment tampoc en modificar el sistema -en aquest sentit, les tan cacarejades 'llistes obertes' per mi tampoc serien la panacea, però això ja és un altre tema-. Com a molt troben a faltar els quatre votants fidels que aquell dia es van quedar a casa o van canviar de partit -i sempre en la mesura que els hagin fet perdre regidors- (i van ser quatre comptats, perquè tingues en compte que a casa nostra per sistema ja hi ha un 40% d'abstenció, o sigui que per molt 47% que hi hagi hagut aquest cop, pocs d'aquests encaixaran en aquest perfil, no?). És per això que no veig útil l'abstenció com a forma de protesta -que pel que es veu s'està posant de moda-... tu creus que, tal com està tot, un partit que hagi igualat resultats (també en votants) li importarà alguna cosa més enllà del recurrent "no, no és bo" que molta gent no hagi anat a votar?

Al contrari, el vot sempre serà més eficaç, també com a forma de càstig, perquè és el que busquen els partits. I és que, crec, que aquí hi ha l'error: votar no perpetua impresentables (tot i que ho sembla). El que perpetua un vot és el sistema, que és el menys dolent que coneixem. Depèn de nosaltres mantenir-lo. Quedar-se a casa suggereix massa implicacions, fet que dilueix la força d'una hipotètica abstenció de càstig. S'observa la tendència, sí, però el significat d'aquesta no deixarà mai d'estar integrada per múltiples hipòtesis seguides d'un tant per cent de probabilitats que hagi estat una de les causes explicatives de l'absència, i tot fruit d'una enquesta. Massa poca cosa, penso. Que potser falla la informació perquè els partits tampoc s'esforcen en fer arribar de forma clara els seus missatges a l'electorat? Segurament... però, Tato, que formar-se una idea mínimament elaborada del que vols o el que no vols tampoc és sortir a buscar el sant grial... i el mecanisme electoral també té sortides per això!

Mira, et dic el que penso. I de la mateixa manera que et reconec que el nivell i la chicha del discurs polític actual és lamentable, que observant-los sempre tens la sensació de què d'alguna manera et volen prendre el pèl i que això segur que té una repercussió directa a l'hora de decidir sortir a votar o no, et dic també que som responsables de mantenir el nostre sistema i de demostrar que ens importa com s'organitza i de quina manera la nostra societat. Saps una de les explicacions que es donen per donar motius de l'abstenció? que "hi ha hagut massa eleccions seguides". Què vol dir, això?! Que ens preguntin cada 40 anys, llavors, no?! No em dóna la gana, collons! vull decidir, vull ser decisiu i vull seguir-ho sent, per això m'indigna l'abstenció. Saps què, sempre ho he pensat, ho sento, per mi els abstencionistes haurien de nodrir, elecció rera elecció, les meses electorals. No com a càstig, enten-me. No vols anar a votar? ets lliure de no fer-ho, però el sistema polític que ens regeix exigeix la col·laboració de tothom, no hi hauria d'haver la possibilitat d'esborrar-se i quedar-se tan pichi.

Bé, ja m'he quedat descansat. Espero que tu també ho facis amb mi... i que no t'abstinguis!

PD: has arribat a llegir fins aquí? buff, gràcies!

23 Comments:

Blogger Puji said...

Osti Albert, molt ben lligat, i com quasi sempre, d'acord.

La idea aquesta de fer anar a la taula els abstencionistes una mica pillada, no?

7:04 p. m.  
Blogger en Ferran said...

Quants arguments, Albert, i que d'acord estic amb ells!
Aprofito aquest espai obert per sortir de l'armari i confessar-me: el 27M vaig estar a punt de no anar a votar! :( I això que mai, mai he fallat a les urnes perque crec -em sembla que igual que tu- que poder dir la teva en unes eleccions és un luxe. Aquest cop, però, vaig estar a punt de fer-me soci de l'ONG Tatus Mundi. I crec que l'anàlisi que fas enumera totes i cadascuna de les raons per passar de votar: els "tripartits per defecte", certes "posses", el resultat del partit desqualificacions 7 - aportacions constructives 0... Sí, a punt de passar, vaig estar. Però al final jo també vaig considerar que era important, un cop més, contribuir d'alguna manera a organitzar-nos com a societat, i això es fa, d'entrada, votant en unes eleccions.
Vade retro, Tato, no em temptis!

10:38 p. m.  
Anonymous Pepis said...

Pienso contestar debidamente, pero adelanto que disiento de bastantes de los argumentos. Y particularmente en esa extraordinaria responsabilidad que asignas al votante: en Estados Unidos la participación ronda el 40% en muchas de sus elecciones. A nadie se le ocurre decir que el sistema se tambalea. Porque vote quien vote, muchos, pocos o casi ninguno, el mandato que se extrae de las urnas es el mismo: se gobierna para todos, cumpliendo con unos principios que hace tiempo que por esta triste tierra han olvidado (los de la democracia liberal que algunos quisieron y defendieron, y que algunos de éstos ya no saben de qué va). Nuestra garantía es el ordenamiento jurídico, no el político, porque nadie está por encima de la ley (o al menos no debería). Y en una cosa te doy la razón: el abstencionista que no va a la piscina el domingo volverá a las urnas cuando lo considere oportuno. Las próximas generales estarán reñidas (y votadas). Ah, y la urna, decían algunos liberales insignes supone un contrato, ¿quién ha incumplido primero?

11:29 p. m.  
Blogger Edu said...

Jo com gairabé sempre discrepo d'en Pepis, però també de l'estil alarmista de què la democracia està en perill. El que a la meva opinió s'ha de fer és utiltizar el sistema de vot obligatori com Austria, Bélgica o Mèxic, i si vols utilitzar els drets que t'ofereixen l'estat del benestar, SS, prestacions d'atur, etc ..., has de complir també les seves obligacios, i una d'elles, apart de complir les lleis vigents, ha de ser anar a votar i donar la teva opinió política de forma secreta.

10:15 a. m.  
Blogger kanuddao's said...

Puji,
No sé si és pillada o no, la idea... però sempre hi he cregut. No em sembla bé que una tant per cent massa important de gent sudi completament i per sistema de com s'organitza la seva societat. No crec que ens ho poguem permetre. Aquesta mesura respectaria la seva decisió de no votar però els acabaria fent participar d'alguna manera o altre.

Ferran,
lo de les ONG està de conya i va en augment, però trobo que es tracta d'una forma de participar en política paral·lela, en cap cas substitutiva de res.
Jo també confesso, no vaig anar a votar en unes europees de fa alguns anys... les d'abans de la pseudoconstitució que ens volen encolomar. No ho tornaré a fer, ara, d'Europeu no m'hi sento en absolut (però això és una altra història).

Pepis,
como siempre, a tus argumentos no les va a faltar ni una pizca de razón. Ahora, la sociedad americana dista mucho de lo que yo consideraría sociedad modelo, so prefiero no mirarme en su espejo. Lo de la democracia que dices, yo pienso, equivocándome o no, que exije un esfuerzo por parte de todos. Siempre se va a poder mejorar, pero exije esfuerzo, no 'columpio' en función de la calaña que gobierne en un determinado periodo. El resultado de unas elecciones con una participación baja sugieren también una baja (aunque indiscutible) legitimidad... i por ahí vienen los problemas.

10:24 a. m.  
Blogger kanuddao's said...

Edu,
Alarma en cap cas... quan parlo de mal vici em refereixo a això, que ni és bo ni ens podem conformar amb la creixent abstenció que hi ha.

10:42 a. m.  
Blogger Dani R. said...

Cuidao con poner los EEUU como modelo de Democracia ejemplar...

Abstencionistes a galeres! Si senyor a fer de taules.

12:46 p. m.  
Anonymous Pepis said...

Democracia no es igual a política exterior (tiene algo más que ver con el sistema electoral y de partidos, circunscripciones, financiación y cosillas de ésas). Como tradición democrática nos dan un par de siglos de vueltas, pero da igual... El caso es que por el camino que trazáis algunos, dentro de poquito empezaremos a discutir de otra de las obligaciones que tenemos los ciudadanos (ui, sí, obligación, lo decía algún rancio como Tocqueville, otro como Mill, en fin, gente así) que es estar bien informado antes de emitir un voto: y estar bien informado no es igual a leer periódicos y ver televisión, y mucho menos saberse las declaraciones de los partidos de turno. Si el ciudadano hace de amplificador mediático la democracia también se resiente (gracias, la idea no es mía, sino, repito, de algún rancio de ésos que tanto podría iluminarnos). Pero ya sabéis, no me hagáis mucho caso, porque yo con eso del ejercicio de los derechos soy bastante puñetero y algo rarito.

10:02 p. m.  
Blogger en Ferran said...

Edu, això del vot obligatori no ho he vist mai gaire clar, però si és a canvi de poder disfrutar de certs drets... ja no ho trobo tan malament, la veritat. Drets a canvi de deures...

Kanu, del tema Europa i sentiment europeu també en podem fer posts. Segur que surt suc, no?

10:13 p. m.  
Blogger Edu said...

Amigo Pepis aunque parezca mentira la gente tiene ideas y reflexiona sobre el mundo que lo rodea, sobre sus ilusiones y incluso, aunque parezca mentira, sobre sus ideales políticos.

Citar como autores a un personaje que se fue a Estados Unidos a estudiar el sistema penitenciario lo siento no me sirve de referencia. De todas formas, y ahora que hablamos de Estados Unidos, yo ya sabes que soy proamericano pero su democracia no es un ejemplo después del pucherazo del actual presidente y su compra de favores a un tribunal cuyos magistrados no pensaban que la ley estuviera por encima de sus intereses políticos

10:06 a. m.  
Blogger Papi said...

El votar hauria de ser una obligació. Es molt trist que la gent no hi vagi perque estan a la platja, van a fer calçotades (sense ànims d'atacar a ningú, je, je), etc. Estic convençut que el 95% de la gent que no vota podria fer-ho.
En quan a la qualitat de la democràcia del EEUU no hi ha cap sistema que sigui perfecte. EEUU té president desde el 1789 (George Washington) i desde aleshores han passat 43 persones per la presidència, que no 43 eleccions (per exemple Franklin D Roosevelt va ser president durant 12 anys). Vale que l'elecció d'en George Bush fa pudor, però d'aquí a dir que no són un exemple de democràcia n'hi ha un bon tros.

12:00 p. m.  
Blogger Edu said...

Bé, és la teva opinió, per mi no és un exemple de democracia, hi hagut un pucherazo majúscul, té només dos partits que evidentment no reflexen les idees polítiques d'un país tant ampli com USA. Ningú discuteix que sigui una democràcia antiga el que si que és pot discutir és que sigui admirable.

12:41 p. m.  
Blogger kanuddao's said...

... i després hi ha el tema de la participació, que capitalitzen quasi majoritàriament els WASP. No, no m'agrada aquest mirall... (i no estic dient que sigui bona, dolenta ni res...)

1:08 p. m.  
Blogger Papi said...

No hi ha cap llei que digui que només es poden presentar dos partits. Concretament, crec que era a l'any 92 o 93, a les eleccions entre en Bill Clinton i en George Bush pare es va presentar un tercer partit liderat per en Ross Perot. Ningú ha dit que sigui admirable, he dit que de carrer és millor que la nostra.
Kanuddao, no és cert que la participació estigui capitalitzada pels WASP'S, això depèn de l'Estat.

1:29 p. m.  
Blogger Edu said...

Bé com sempre tot són opinions, però tots sabem la quantitat de diners que s'han d'invertir a USA per presentar-te a les eleccions. I referent a que és millor a la nostra de carrer, ..., bé és la teva opinió jo et donc dades que per mi demostren que no ho són.

En quan als WASP que comenta en Kanu que vol dir que ho capitalitza l'Estat ?

2:36 p. m.  
Anonymous Pepis said...

Oye, me encanta el debate que se ha generado. De verdad. Papi, me has echado un capote, pero interpretando bien lo que yo quería decir. Ergo, no reiteraré el argumento, pero efectivamente no era cuestión de decir cuál era mejor o peor, sino de comparar funcionamientos para examinar temas como el de la legitimidad. Y hombre, Edu, Tocqueville estará granadito, pero no se fue a Estados Unidos a examinar su sistema penitenciario. Y lo que dice en "La democracia en América" sigue siendo de radical actualidad. Sirve, y mucho. En cuanto a lo de obligar a votar seguimos en punto muerto. Yo lo que quiero saber es qué tipo de ciudadano queréis, si les obligamos a votar, ¿a qué más les obligamos? P.D.La entrevista de Uriel me ha provocado un escalofrío, urgh......

3:29 p. m.  
Blogger kanuddao's said...

Joder, Pepis! a ver, son puntos de vista diferentes, sin duda, pero sigo sin ver qué problema les ves a que, cada cuatro años, vayas a dejar un puto sobrecito en una urna, con papelito o sin él. No hay que hacer nada más ni tiene que haber más obligaciones detrás, no sé porqué lo dices si nadie habla de eso. Estábamos hablando, yo lo exponía, sobre que a los abstencionistas habria que hacerlos estar en las mesas electorales, porqué yo ya cumplo ese día y el abstencionista (por muchos motivos que tenga) no, y creo que no es justo porqué el día de las elecciones en principio todo el mundo debe pasar por el colegio electoral para escoger al partido que desea que gobierne (y si no desea a nadie, votar en blanco o nulo).

5:24 p. m.  
Anonymous Pepis said...

Pues le veo un problema de fondo grave: el de que no suele gustarme (y últimamente es fea costumbre) que la vida de las personas deba regularse a golpe de obligaciones "democráticas", y sí me gusta que se haga por la vía de los derechos (ejercitables). Esto no viene a ser un "sírvase usted a su aire", pero en eso no estaremos de acuerdo. Además, existen unas cuantas obligaciones "democráticas" más, que me parecen igual de importantes que ir a votar, pero no se me ocurriría imponerlas por ley... simplemente las recomendaría

8:07 p. m.  
Blogger Oriol said...

un Tato entre vosaltres.
Soc abstencionalista de vici. Potser des dels 18 fins als 33 he votat dues vegades.
Segurament si pogués votar per internet o per telèfon ho faria més sovint.
Per altra banda, en democràcia, abstenir-se és una opció igual de bona que votar algun partit.
També cal diferencial la Macropolítica municipal (BCN, Madrid, etc..) de la micropolítica municipal de llocs de 1000/2000 habitants. A les macros, els alcaldes segueixen directrius de parit i a les micros segueixen directrius d'interesos personals,.. per tant, el fet de votar a un o a altre, en la micro, només equival a saber quin profit personal en pots treure i en la macro a votar uns interesos de partit que no van amb mi.
Solució: votar en blanc.
Però cada dia estic més aprop de afiliar-me a un partit polític i fotre guerra des de dins!
El que mou un pais, és l'economia i no la política, sinó de qué els polítics fan mitings als gremis de promotors i constructors, a les pymes, Esade, etc...

11:44 a. m.  
Blogger kanuddao's said...

D'acord amb la majoria de coses que dius menys, sobretot, amb el tema de l'abstenció, que està clar que no ens posarem d'acord i que totes les opinions fins ara són igual de bones.
Sobre el que dius de l'economia... malauradament és així, cert. Però fins i tot en aquest punt la política és important, més que res per les diferents sensibilitats que poden haver-hi alhora d'invertir recursos en un o altre lloc. Lo dels mítings als fòrums econòmics... és clar, és important guanyar-se suports que tinguin el signe del dòlar tatuat al front.

7:45 p. m.  
Anonymous Pepis said...

Menos Tato y más actualizar...

10:10 a. m.  
Blogger Oriol said...

tato, rumiant a qui votar a les properes? Actualitza ja!!!

2:40 p. m.  
Blogger en Ferran said...

Estem impulsant una gran manifestació amb el lema "Reobriu el bar de fumadors"! :)

8:27 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home