Hardcore

"Estic enamorat del president, però no em malinterpretin, perquè també m'he enamorat de l'alcaldessa"... està clar que aquests dos peperos han posat com una moto (més aviat com un fòrmula 1) a la versió 'pança de Califòrnia' de Harry Potter, el Sr. Ecclestone. A part de fer una demostració de què, això de la democràcia i de les campanyes electorals... doncs no deixa de ser -malauradament, així ens ho fan creure- poca cosa més que vendre un putu iuglú de bífidus.
Fa quatre dies a Calella la junta electoral va prohibir un acte de l'alcalde sortint (no es torna a presentar) Basart -ERC- per evitar que es fes propaganda. Ara, en canvi, unes hores abans de què comenci oficialment la campanya es permet a aquesta colla de facinerosos montar un pesebrito al voltant de la fórmula 1 on la sorpresa (que ho és, i positiva, qué collons!) és que els Reis Mags tornaran a passar per València... però només si guanya el partit dels bons valencians. "Vótame chico, te voy a dar cosas buenas..."

Permeteu-me que em posi un pèl demagog i populista. Cal parlar d'hospitals, nous serveis, obres, polítiques d'ocupació, habitatge, cultura -va, ni que sigui espanyola-...? El anunciar se va acabar! deuen haver pensat. Anem a lo gran, al més pur estil Marina d'Or o Terra Mítica... abans projectes faraònics i ara toquen competicions esportives... bueno, en algo hem guanyat, això sí, aquesta gent demostra ser addicta al fum i als focs d'artifici. Com pot ser que unes hores abans de què comenci la campanya electoral es permeti un acte d'aquest tipus?

Perquè desenganyem-nos, és que ja és igual. Fins i tot el desmentit que ha fet avui 'el chiquet de los autos', en referència a que no va lligar la celebració d'un GP a València a què el PP guanyés les eleccions... i què? La campanya de les autonòmiques a València (País i ciutat) s'ha acabat: a això se li diu fotre-li una bona sacsejada a l'agenda política. Ara toca parlar de circuit aquí, circuit allà, que si ho vaig dir, que si no estava preparat (vés, home, vés...)

A mi, el que personalment em va petar més és que un senyor multimilionari va decidir anar a passejar a València i de passada pixar-se a la cara de les institucions d'aquella comunitat obtenint a canvi un somriure d'orella a orella. Perquè... el senyor Camps, com a bon Valencià que és, no estaria content de què el GP se celebrés igual manés qui manés allà? llavors no li hauria d'agradar que el puto iaio aquest xulegés a tothom dient que sí, que tot estava parlat i tancat i confirmat i redactat i ultimat però que si al nene no li agraden els nous mandamases d'allà, doncs que se'n duia el GP al limbo. Vamos, que una merda pinchà en un palo com la F1 (que m'entreté un munt, però les coses com són) pot influir en algo tan important com el govern d'una comunitat autònoma i d'una ciutat que va de gran com València.

I... bueno, com que ve el finde i un no té ganes de fer mala sang, millor no em poso a pensar en els calerons que deu haver costat aquesta sobtada declaració d'amor a 300 per hora.

Una bona notícia...

No, no ho és que un fatxa (amb perdó de la parauleta, primer, i en la línia del que comentava en Puji l'altre dia) sigui el nou president de la República Francesa. El que és una gran notícia, sobretot per a l'altre país veí nostre, és que el 85% d'electors francesos hagin decidit donar-li suport o rebutjar-lo.

Vulguis que no, un sistema electoral basat amb una primera volta eliminatòria i una segona decisiva és entre emocionant i perillosa. Emocionant perquè sempre tens l'aiaiai (bueno, no n'hi haurà per tant, segurament) de què el teu partit 'classifiqui'. Perillosa perquè el desencís de no fer-ho pot ser sinònim d'abstenció. En aquest sentit, els candidats que es van quedar pel camí i no van passar a la gran final no van contribuir gaire a animar els seus electors a escollir nou president. D'una banda, el centrista François Bayrou es va cagar literalment en els dos candidats finalistes, mentre que el maligne Le Pen va fer una crida (l'únic que saben fer aquests energúmens) a l'abstenció.

Amb tot, i com deia, els francesos van sortir massivament al carrer i novament ens van donar una lliçó. La política és important i ens ha d'importar, més enllà de la (in)competència dels seus actors principals. Polítiques socials, migratòries, seguretat, política internacional... són temes que segurament hauran decantat la balança a l'hora de decidir cada sufragi, àmbits d'actuació amb polítiques concretes que s'acabaran veient al dia a dia d'aquell país.

Insisteixo, no me n'alegro gens de la seva victòria i espero que no sigui el símptoma de l'aixecament d'una onada dretana per Europa que s'acabi escampant cap aquí (ho sento, ni m'hi sento ni sóc de dretes). En tot cas, és de suposar que els francesos saben bé a qui han escollit i per què ho han fet. Això sí, com m'agradarien uns resultats de participació així per al meu país: potser no compartiria el resultat, però sí que em sentiria membre d'una societat responsable, compromesa i activa (que no gamberra, com els garrulos que han estat provocant aldarulls i que dubto que coneguin el significat de la paraula 'urna') vers el seu futur.