28 de març 2007

Un GPS sapastre i egoïsta, però GPS al cap i a la fi

El que pot provocar una salsa romescu! Tot va començar amb quelcom que semblava un brindis al sol amb propòsits electoralistes i ves per on, la copa ha deixat de ser copa per convertir-se en galleda, i els republicans si han posat amb les quatre potes a dins. Ho celebro.
En Puji, al post Guant Llençat, ho tenia clar des del principi: la d'ERC era una proposta enverinada, amb ganes d'augmentar 'quota de mercat' i passar-li la ma per la cara a CiU, però absolutament coherent amb el que representen els republicans. Havent decidit presentar aquesta resolució, ERC demostra que no van de farol, més que res pq implica quedar MOLT malament amb els socis del TRIpa. O sigui que s'estan jugant el tocar cuixa i això són paraules majors en la política professional actual.
A l'altre bàndol hi ha CiU, que sí, que són nacionalistes però que mai s'han sentit còmodes amb la idea d'apretar-se els 'matxos' i treballar per la independència. Això no és dolent sempre i quan es deixi clar, cosa que no fan des que l'Arturí-turí porta la nau i en Duran fa el paper de 'Pepito Grillo'. ERC, en canvi, ja s'ha carregat un govern per les seves ànsies sobiranistes i ahir li va fer ennuegar el té de les cinc al President de la Generalitat i rei de la "Catalunya real" (paraula de PepeMont) de Can Zam, l'amic Tontilla (mola molt el nom, Papi).
Avui al ple sobre l'Estatut al Parlament portaran una resolució que assenyala el camí de la independència com l'únic possible si és que el Tribunal Constitucional decideix que les aspiracions legítimes dels catalans (de tots, que per això es fan eleccions i els partits assumeixen responsabilitats en funció dels seus resultats) només són motiu de cachondeo. Només un 'però', i és que a la resolució l'acompanya la 'chineta' sobre la negociació 'chapussera' que l'Arturí-turí va tancar amb en Zapatitos. Això sí és electoralista, perquè per caminar cap a la sobirania necessites (entre moltes altres coses) una majoria parlamentària que ara mateix només podria encapçalar CiU, i aquesta crítica, tot i ser certa, s'hauria d'haver estalviat. Més que res perquè dificulta el suport dels nacionalistes quan el que interessa és que s'hi afegeixin sense contemplacions.
Lo d'avui, tot i que en el fons sospito que quedarà en res ja que només és una declaració d'intencions, pot tenir conseqüències de les xungues (per l'espectacularitat) en el futur. En primer lloc, si la proposta obtingués el suport de CiU i ERC, on queda l'estabilitat del TRIpa... aquest govern podria seguir com si res no hagués passat? Jo veig una crisi de confiança de les de 'aupa', toca tornar al 'Dragon-Khan' i tots sabem de què és sinònim això... Seguint en aquesta línia, que passaria a CiU? la resolució d'ERC ha aconseguit posar morcillon a l'Arturí i al sector més nacionalista de la federació, i això pot enviar -novament- en Pepito-Duran al quarto de la neteja. I això no és poca cosa, tenint en compte que l'etern WannabeMinistro lidera un partit, UDC, que representa la meitat de CiU i que aquests, en termes de sobirania, van nèixer amb el fre de mà posat. Crisi al matrimoni?. Tampoc oblidem que els amants de l'Statu-Quo mai han despenjat el póster amb les dues pin-ups de la socio-vergència... Buf, és que són tantes coses!
Amb tot, aquesta pòlèmica (que insisteixo, també podria quedar en res, que l'oasi és l'oasi) torna a posar de manifest que l'independentisme no està tan adormit com semblava. Que queden moltes coses a fer però que mai s'ha d'enterrar com a opció legítima, per molt que el context polític obligui a deixar de banda en determinats moments. Pel que fa al moment... tampoc hi estic d'acord (porto ja dos 'peròs' tot i la il·lu que em fa tot plegat) en què s'hagi tret ara, perquè porta inevitablement a pensar malament i veure que el que es vol és disfressar unes municipals de primàries, cosa errònia perquè no han de ser això.
Tot i això, ERC s'autoproclama així (amb tota la raó) com el partit d'aquells que volem la independència. Perquè no els fa res complicar-se la vida, perquè mai acaben d'estar còmodes en el govern d'una comunitat autònoma... i perquè no converteixen en eterns els seus líders, com ho demostra el fet que, per molt que en Carod (principi d'aburgesament) intentés apagar l'incendi ahir a corre-cuita, no té prou poder al sí del partit com per convertir la seva paraula en paraula de déu. Matussers, egoïstes... però tenint molt clar cap a on volem anar. I una cosa, sabeu què? començava a estar fart de tanta nyonyeria i tant de 'sosaïnisme' en la política catalana, que portàvem ja zampant-nos unes quantes cosetes (3a hora de castellà=digestió difícil) que déu n'hi do i aquí ningú feia ni deia res!

4 Comments:

Blogger Gerard Agudo said...

El primer que ha de passar per a que el tema de l'autodeterminació agafi força és que el TS espanyol tot ell ens tiri enrera l'estatut. A veure que passa a leshores! Pq el senyor arturito va dir que aleshores s'haurien de fer les coses d'una altra manera.

12:15 p. m.  
Blogger Puji said...

El trist de tot és que, com dius, quedarà en res.

2:16 p. m.  
Blogger Dani R. said...

Tot plegat requereix massa temps i esforç per entendre-ho .. i la gent no està per ostias. Si ho fan tant complicat aniranan votar 4 gats.

9:58 a. m.  
Blogger Candela said...

Jo sempre he defensat la idea que cal anar a votar i he canviat radicalment: a partir d'ara promouré l' abstenció total!!! a veure si el sistema se'n va a prendre per el cul i algú pren alguna decisió. El pitjor és que passaran de tot.

11:53 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home