Ssssspppaña (S sonora P explosiva) ja té nova heroïna pàtria. Pel que vaig veure i sentir ahir, Rosa Díez s'ha guanyat el cel 'nacional' (llegir en castellà) vinguent d'un equip on costa triomfar com a tal, perquè tradicionalment 'els soldaditos españoles' procedeixen de la dreta, del PP concretament, però ella és ara l'última màrtir socialista (després de Bono, el del pare facha a quién no le gana nadie como buena persona). I és que la pobra 'ha tenido que dejar el partido por no poder defender sus tesis y por las presiones de la dirección, que cede al chantaje de ETA y de los partidos nacionalistas'. Perquè ella no ho és gens, de nacionalista. O si?. O bé ho és del tipus que pot presumir de ser-ho? perquè com és lògic -i hi estic totalment d'acord que així sigui-, de l'Ebre cap allà està molt bé ser pro-espanyolista, no em queixo d'això. El problema és que des d'aquesta mateixa zona, quan dius que ets nacionalista català o basc et guanyes immediatament els tratjos de belcebú i/o llucifer, i no és un vestuari gaire lluït, més enllà de què sigui per carnestoltes.
De fet, aquesta kamikace de l'honradesa i el compromís amb el ciutadà -'porque entre acatar las directrices del partido o luchar por el compromiso adquirido con los ciudadanos me quedo con lo segundo', perquè és evident que la gent la vota a ELLA i no al PSOE- prepara 'full time' l'entrada a la contessa electoral espanyola -queda un anyet, ideal per començar la precampanya- d'un nou partit sorgit de la plataforma JA N'HI HA PROU (d'aquesta gent, afegeixo jo). Serà una organització 'nacional, sin complejos' (m'encanta) que proposa fins i tot canviar la constitució (Alaaaaaaa, Rosa, que la Constitución no se toca ni se mancilla!) per 'repensar' (un bonic eufemisme de 'caixalar sense miraments') el repartiment competencial entre Estat i CCAA. Vamos, que aúpa el centralismo i ja tenim competi de 'qui la té més grossa'.
Perquè si bé no acabo de tenir clar que aquests nous salvapàtries tinguin un èxit electoral bèstia, el que sí quallarà, penso, és el seu missatge, més carca i retro que un 'medley' de Jorgie Dhan però que, lògicament, triomfa a tope entre els votants mancats de sentiment plurinacional. I és aquí on crec que el PP no es deixarà prendre la matrícula després de l'experiència viscuda a les darreres municipals (a Catalunya). So, crec que a la campanya es portaran els missatges centralistes -que si bé, com el color negre, mai passen de moda, crec que per les properes generals plenarà toooot el fons d'armari del vestuari ideològic d'aquest partit, a banda del 'Navarra-no-se-vende-ni-se-negocia-con-terroristas-.
I el PSOE? la seva trajectòria 'chaquetera' és de sobres coneguda, el que passa és que no es poden arriscar, perquè sembla que els nous apòstols de l'antinacionalisme (JJJJJJJJJJJJJA) aniran de súperespañoles, ni polla de dretes o esquerres, per tant també punxaran en os sociata i no penso que dir una cosa a Madrid i una altra a Barcelona els surti molt a compte... toca fer l'equilibrista amb tirabuixons, salts mortals i, of course, sense xarxa. Perquè és que també, de fons, hi ha el duel entre en Zapatitos i en Mariacomplejines, una batalla que, pel que he escoltat entre alguns votants catalans, també tindrà força audiència aquí, i això no és bo, ja que suposa reduir la bossa de vots que pensaran en clau catalana. Per cert, amb aquest panorama, què farà ERC? li aplaudirà les cabrioles a en Monti, mirarà cap a un altre cantó mentre llença brindris al sol en forma de posar dates a referèndums d'autodeterminació i intenta esgarrrapar a CiU (mútuament, eh?, que aquests no són sants, precísament) o finalment aquests dos partits faran cap sobre la responsabilitat que exigeix la conjuntura actual més enllà de fer-se amb l'hegemonia del vot nacionalista i assegurar-se el pa.
I és que amb un quart partit d'abast general preparat per entrar, vénen mal dades per als que esperem que els partits nacionalistes catalans els hi posin per corbata a aquells que governen a Madrid, perquè potser no faran falta. Sigui o no sigui així, i vist el catxondeo amb el que ens prenen, potser començaria a fer falta ja, i d'una vegada per totes, que els partits que pensen i actuen exclusivament en clau catalana adoptessin postures comuns a Madrid. No sé si servirà per gran cosa... però segurament guanyarem en força i els costarà més enredar-nos i dividir-nos com ho estan fent darrerament.
Mandra, falta de ganes, de motivació i d’inspiració, sensació de repetir-me sempre, no sentir-me precisament en el millor dels meus moments, apatia…
