La solitud del Neanderthal (una estrategia per no enervar-me...)

Permeteu-me un parell d'excuses de mal pagador per justificar l'enèssim cuelgue injustificable en l'actualització del blog...
La primera és una miqueta per tot, un se sent decaigut de tant en tant i fallen les 'ganes'. Bé, es tracta d'una situació en la que, en més o menys mesura, tots ens hi hem trobat algun cop però en la que només hi cauen de quatre potes els esperits moooolt mandrosos com el meu (el primer pas és reconèixer-ho).
La segona, i això ja comença a connectar amb el tema del que us vull parlar, és l'afartament sumat a l'absència de temes. Sí, sí, sé que 'haberlos hailos' però l'actualitat política d'una persona que ja no arriba a temps de veure el TN de TV3 i s'ha d'acabar zampant el d'A3 (a l'enemic se l'ha de conèixer...) passa a ser territori per on només hi campen els mateixos 'garrulos' de sempre. Jo no vull estar permanentment espantat-preocupat-indignat-emprenyat... pel que pugui dir aquesta gentussa. És més, la meva opinió està formada, com la vostra, així que, per què hauria d'estar permanentment preocupat de criticar a aquesta penya? quan està clar que això no porta enlloc, ni tan sols a un nou punt de vista innovador i interessant. Aquesta gent es 'marca' sola i jo no vull fer-lis el joc, encara que sigui per parlar malament d'ells (en la seva 'virtud' porten la seva penitència; sempre m'ha semblat una frase força 'jeddai', aquesta).
Aquest matí m'he esmorzat 'així per sobre' amb els darrers resultats d'una enquesta que parla que en, intenció de vot, el PSOE ja només avantatja en dos punts el PP, 'el mínim en un any i mig', resa el titular d'El Periòdico. I què? ja està prou bé...-penso jo-. En certa manera, i per sort, això no deixa de voler dir que, en cas de mantenir-se aquestes dades fins el dia de les generals, el més probable és que en Zapatitos renovi càrrec. I jo no és que sigui socialista, sinó que estic en la línia del 'virgensita virgensita que me quede como estoy'. Vamos, que sense el PSOE, a Madrid ara per ara només hi ha marge per viatjar a 'Guatepeor'.
Des que van perdre les generals, el PP va interioritzar un discurs que només ha fet que accentuar el gen 'autista' que caracteritza la dreta que campa per la 'piel de toro'. Bé, a Espanya de dreta només hi ha una a 'l'equip titular', el PP. A Catalunya aquest paper l'ha jugat CiU, que a les darreres autonòmiques va intentar quelcom similar (pperos, ja no us estem! i els altres són una colla de menosmola) i no li ha sortit bé (ara volen corregir seguint 'a lo bèstia' els moviments del pèndul i a les municipals de Barcelona, p.ex., ja han comentat que no els hi faria res pactar amb ICV. U-a-u).
Amb tot, que em disperso i estàvem parlant de generals... no crec que CiU li doni un govern al PP (dono per fet que, ara per ara, seria extrany entrar en un escenari electoral en el que un partit aspirés a guanyar amb majoria absoluta unes generals). És cert, aquí em poden els colors i dic sense problemes que sí, aquests convergents són una colla de 'chaqueterus' i li posen preu a tot, però no són uns irresponsables. El PP viu en un estat d'enrocament permanent. Només compta com a bo per a ells -para Esssssspppppaña!- allò que surt d'ells mateixos (i fins i tot depenent de quin 'cervell' hagi estat l'autor, pq qualsevol frase de RuizGa i de Darth Vader és susceptible de passar pel sedàs del 'decoro' que exigeix la ideologia establerta pel que seu a la dreta del pare...). Així és difícil trobar suports, més encara, així és difícil guanyar més vots (en majúscules). Podràs fidelitzar encara més els que ja eren teus, sí (i és cert, no estem parlant d'un mercat menyspreable), però LA GENT viu a les zones més temperades de la mesura, aquell lloc que cada dia et queda més lluny i és el que et permet créixer. Pots anar fardant sempre amb els teus 'dos millones' de gent a la que li molen els teus entrepans, els teus viatges en bus i el teu discurs, però seràs capaç d'enredar-ne gaires més? I a l'hora de buscar un soci... aconseguiràs que algú es fiï de tu, quan portes milions de votacions en les quals t'has quedat sol? Resumint, que com deia el profeta 'Marley': "Everything's gonna be alright". .

PD1: en èpoques de cuelgue com aquesta última sempre m'apareix el dubte de: "per què seguir mantenint aquest blog?". Per sort, després d'aquesta impertinent pregunta, m'apareix una resposta clara en forma d'estadística de visita (algú s'hi passa!), de comentari en algun post o de 'colleja' d'algú de vosaltres en plan "actualitza ja!". I sí, no deixa de sorprendre'm molt gratament el fet que, pel motiu que sigui, tanta lletra junta no es perd en un univers d'indiferència internàutica. M'encanta aquesta sensació i ets tu qui me la transmet. Gràcies.
PD2: la meva absoluta incapacitat tècnica (la foto que obre el post no és un autoretrat) m'ha impedit fins ara sumar-me físicament a la Comunitat del Cop de Mall... acabaré descobrint com es fa i ho posaré en un lloc ben visible, sempre que algú de vosaltres no hi tingui res en contra....