Per a tu

Avui fa tres dies que es va esgotar l'optimisme i que la realitat, en la seva versió més crua, se'ns presentava en forma de diagnòstic, contundent i dolorós. Te n'anaves després de gairebé un any i mig de lluita. Exemplar, orgullosa, vital... tan humana, tan teva. Sempre hem cregut en tu, fins i tot quan tot els senyals no deixaven lloc per a la fe. En vas guanyar tantes, de batalles. He tingut molta sort de créixer al teu costat i al de la mama. Ja no em podré mirar en el teu mirall, però tinc molt clar quina era la imatge que s'hi reflexava. El teu amor cap a la teva família i amics, les teves ganes de viure, el teu esforç, les teves idees sempre clares, la teva honradesa, la sinceritat, les converses, els teus consells, la teva capacitat per escoltar... tantes i tantes coses bones que et feien únic. T'estimem molt, papa. Mai deixaràs d'estar entre nosaltres.