21 de gener 2007

Cuando fuimos los mejores

Aquesta magnífica cançó de Loquillo va com anell al dit per obrir aquest post, que vull dedicar a l'acte que va reunir, dissabte passat a Barcelona, als quatre presidents de les comunitats que integraven la Corona d'Aragó. Es trobaven per constituir el Patronat de l'Arxiu d'aquest referent històric-mític-llegendari..., empresa que finalment arribava a bon port després de més de dues dècades de litigis, cabrejos varis, discrepàncies i tal i tal (i que, malgrat la bonica capa de pintura que se li va passar dissabte, seguiran donant guerra).
Aquest acte que posa la pell de gallina a nostàlgics, interessats en la matèria, científics i erudits, dóna lloc a l'arxiu d'història mitgeval més important del món després del del Vaticà. El Palau del Lloctinent de la capital catalana serà la seva seu i la importància del mateix ha fet que el ministeri de Cultura espanyol vulgui proposar-lo com a candidat a convertir-se en patrimoni europeu, una categoria que estan definint els ministres de cultura de la UE. Els esgrogueïts documents parlen d'un gran regne que tenia els nostres avantpassats com a protagonistes i que el temps i les (males?) decisions dels seus dirigents van fer passar a millor (una altra, si més no) vida.
Avui, en ple segle XXI, per mi ja no té sentit reivindicar allò de "de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó" amb voluntat de fer reviure aquell forçut i poderós Frankenstein. Hem evolucionat (sí, no?) i seguit camins diferents, ara tenim interessos i perseguim objectius que no tenen perquè coincidir. Malgrat això, aquella daurada grandesa sí que va deixar un llegat tangible i que encara avui perdura, després de tan de temps. Una llengua i una cultura comunes.
Mentre va durar la notícia, vaig decidir que no tenia sentit recordar les veus interessades que volen fer-nos creure que català i valencià són dues coses diferents, dels recursos d'inconstitucionalitat que tres dels allí presents han interposat contra el nostre Estatut, i de tantes i tantes altres disputes. Quina canya veure'ls allà, a tots quatre (sí, fa estona que estic obviant la presència de la Ministra de Cultura espanyola, que és la que presidia l'acte) fent referència amb la seva llengua, que és la nostra, a un passat comú.
Tant de bo actes com aquest serveixin perquè en el futur es tracti amb mooolt més carinyo i responsabilitat del que s'ha fet fins ara el tema de la unitat, la defensa i la promoció de l'única cosa nostra que encara batega i que ens recorda que fa molt i molt temps, junts, vam ser molt grans.

6 Comments:

Blogger MARTA TEIXIDÓ said...

Doncs, si Albert, Si, cal reivindicar el CONEIXEMENT REAL de la nostra história, perquè els desgraciats de polítics no en facin mal ús de la mateixa. I trobaries que en lloc de celebrar l'11 de setembre, hauriem de celebrar el casament de la Peronella, filla de Ramir el Monjo d'Aragó, i en Ramon Berenguer IV al 1134. Així es va constituir la Corona Catalano-Aragonesa. Això es grandesa!!. La historia, com va dir Miguel de Cervantes: "Es testimonio de pasado, ejemplo del presente y advertencia de lo porvenir". Som fills de la historia, és la nostra gran herencia, que malauradament no es respecte, es menysprea i es manipula descaradament.

3:02 p. m.  
Blogger Edu said...

Temps era temps ....

És una pena que la reina Violant s'estimes més als seus fills que al país (com totes les mares del món!!) i que el gran Jaume, el gran estadista fés el gran error històric de repartir regnes. De totes formes, actualment no tenim res a veure amb cap d'ells, així doncs el nostre país que va caminant amb pas ferm per convertir-se amb una regió perifèrica, ha de fer un replantajament tant nacional com social, poder així podrem retrobar un xic de grandessa.

5:18 p. m.  
Blogger Dani R. said...

Crec que aquesta gent té una gran responsabilitat: conservar un patrimoni històric de gran valor. Espero que estiguin a l'alçada de l'empresa que els ocupa.

9:51 a. m.  
Blogger Puji said...

Em fa por que aquesta concòrdia de pa sucat amb oli duri de nadal a sant esteve. Un tema tan important com la conservació de la història no hauria d'estar en mans de polítics que la fan servir d'arma quan els convé. El Patronat que han constituït hauria d'estar presidit per historiadors i científics, i no per aquests cinc, que poden canviar d'opinió segons bufin els vents polítics.

9:55 a. m.  
Blogger Candela said...

Com bé dieu, el problema és que posen a gent incompetent per fer la feina que haurien de fer experts independents.

4:14 p. m.  
Blogger Gerard Agudo said...

A casa meva també conservem el patrimoni històric, el meu pare és manyo i la meva mare catalana. Fora conyes crec que el fet que es reunissin uns polítics tan dispars vol dir alguna cosa si més no bones intencions de conservar un passat comú tot i que cadascú vulgui fer-se únic propietari de petites porcions d'aquesta història que és aquí on vénen els problemes.

9:18 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home