Amor, obsesión i motius estratègics (joder, ja semblo en Rivera!)

Dit lo dit al post anterior. Permeteu-me ser incoherent (se m'ha acudit ara!) i tornar a rebuscar en el que ha passat aquests dies per explicar-vos alguns motius pels que penso que L'Entesa Nacional de Progrés (hi havieu caigut -perquè jo ho acabo de fer... Entesa -PSC-, Nacional -ERC-, de Progrés -ICV-?), en concret l'Entesa Nacional, tingués un pacte anterior als comicis, sobretot si ho mires en clau estratègica:

1. Extreure a la mina de CiU ha estat més difíl del que es preveia. El relleu d'en Pujol no s'ha sabut explotar tant com s'esperava. CiU segueix tenint molt de poder i governar amb ells podria haver estat perjudicial. Els convergents (els d'unió a roda) han demostrat sempre tenir molt mala baba amb ERC, i entenc que s'hi pugui desconfiar... més a aquestes alçades de la partida. D'altra banda, si han apostat per la via catalanoprogressistaiolé és perquè confien que es podrà fer una bona acció de govern i, sent així, també serà més fàcil intentar reemprendre la sangria (en aquestes darreres eleccions, la font sembla que s'ha posat a xuclar enlloc de rajar) de vots a base de deixar podrint-se a CiU a l'oposició una legislatura més i tu amb una bona tasca de govern a l'esquena.

2. El PSC sembla que no acaba de donar la talla en res. Perquè pel que s'ha demostrat, no es prou d'esquerres com ICV, no és prou sobiranista com ERC, ni alhora prou 'espanyolista' com Ciutadans... a banda de no ser prou engrescador com per arrossegar més gent a les urnes (l'abstencionista, acostuma a ser preferentment d'esquerres...). Anant la cosa així, seguim la bossa que perd, no?

3. Volem ser primers, fale, però de moment som tercers i l'únic que creix és el que ens ve per darrera.. El missatge d'iniciativa cada cop s'assembla més a un copiar-pegar del d'ERC imprès en paper reciclat. I això, juntament a la conjuntura i a una hàbil posició davant l'enfonsament del Titànic, els hi està anant de meravella. Jo diria que és força semblant al que parlava abans sobre la relació CiU-ERC, però aquest cop ERC és el catxes de la pel·lícula i li pot sortir bé juntar-se als iniciats per poder taponar el seu creixement. Si, com suposo que esperen, la cosa va bé, tothom podrà fardar d'aquesta acció de govern, i això penso que pot afavorir al fort.

De ben segur que hi haurà molts votants d'ERC i nacionalistes en general decebuts per la decisió d'en Carod & Cia (i això que eren com nosaltres!), però és d'esperar que la memòria política perdi pes si les coses van bé. A més aquest risc l'assumeixes tiris per on tiris.

Per tot això, i pensant en clau de partit, crec que la d'ERC és una aposta que necessitava conèixer els resultats de les eleccions per veure cap a on es podia anar millor.