19 de novembre 2006

Neix... Patitzant

Aprofito un tema que viu a la frontera de la política i l'esport (com si només n'hi hagués un, d'aquests) per presentar-vos un nou blog, Patitzant, que deu el seu nom a la retòrica nuñista i en el que vull reivindicar 'l'ofici' d'analista esportiu a lo Gran Hermano (passional, entregat a uns colors i marcadament subjectiu) que tanta sortida té en diaris com l'Esport o l'As. Com sempre, hi sereu absolutament benvinguts. Serà com la sala de ball del bareto.
Anem a l'aperitiu del que us parlava al principi del post. A la foto que l'il·lustra surten dos titos jugant a... Raquetbol, un esport que neix de la mutació de l'Squash i en el que Catalunya pot competir internacionalment rollo el Korfball o el Pitch and Putt. Bé, la veritat, el Raquetbol no m'interessa un pijo però celebro que, poc a poc, Catalunya s'asseguri un paper protagonista en més i més esports. Això sí, el cas del Raquetbol posa de manifest, tal com jo ho veig, l'arbitrarietat en la que es mou l'esport de competició a nivell internacional. Federacions esportives minúscules amb quatre socis que podrien viure en un pis de 30 m donen barra lliure a l'entrada de nous que ajudin a engrandir-la i, per tant, que n'evitin la desaparició. S'ajuden, com no, amb l'argument de què són organitzacions privades que integren membres també privats, PERÒ al tanto, que en el cas de l'hoquei (una vez más, gracias Essssssppppppaña), això és un sí però no (però no què?), perquè en ser un esport amb més ressò, passa que l'admissió de nous membres té més 'connotaciones', com diria el filòsof Zapatones. Després ve l'admissió de membres només si són estats per part de la UEFA i FIFA... total, que no hi ha un únic criteri i penso que així ja els hi va bé per evitar convidats incòmodes. Això, evidentment, permet actituds discriminatòries respecte determinades federacions (Catalunya ho pateix ara mateix amb el Rugby, igual que abans amb l'Hoquei).
L'argument de què la política no es pot barrejar amb l'esport desprèn una pestilència de proporcions gegantines en aquests casos i... som nosaltres, per variar, qui en patim les conseqüències. Així doncs, cal mantenir la pràctica que s'ha dut a terme fins ara de seguir buscant escletxes dins aquest sistema de merda per seguir-nos colant als organismes internacionals de tants esports com ens sigui possible. No per res, sinó pel gran suport que, penso, aquest tema té al darrera.

1 Comments:

Anonymous MARTA said...

HOLA CANUDAS.

Soc la Marta i m'he assabentat que malauradament, la teva lessió va per temps i això em sap molt de greu. Com que no disposo del teu e-mail, aqui t'envio una nota de suport i ànims per a una bona i el més ràpida possible recuperació. Que no pot ser que abandonis la penyaaaaaaaaa!!!!!.

Fins aviat i no defalleixis. Ja estarem informats els de Tribu del teu estat a través de l'Albert.

Una abraçada

12:05 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home