12 de desembre 2007

ERC ‘descobreix’ el bilingüisme


“Lo’ catalane’ pagamo’ musho y resibimo’ poco, por eso quiero la independensia”. Olé per en Juan, jubilat de 75 anys que posa la veu al debut del castellà en una campanya a favor de la independència que ha posat en marxa ERC (Per això vull la independència). La cosa cau pel seu propi pes, segons la meva opinió. El castellà és l’idioma de molts i molts catalans (masses? Ehem… deixe-m’ho en què són masses els castellanoparlants que mai, mai, mai faran un esforç per ni que sigui balbusejar una paraula en català) i no deixa de ser extrany que els partits que podríem posar a l’equip dels ‘sobiranstes’ no li hagin dedicat mai ni un segon a l’idioma de Cervantes (Sirvent, de València, segons una ‘xocant’ tesi de l’historiador Jordi Bilbeny). Bé, així… minipunto per a l’equip republicà? No, no per a mi. M’ha recordat tant a l’‘enelavalledesmóng’ aznarià quan el mamon intentava guanyar les nostres simpaties a base d’assegurar que parlava el nostre bonic idioma en la intimitat (el lloc, sens dubte, on li hagués agradat confinar-lo); a aquella sobtada passió pels Chunguitos que li ‘sobrevenia’ al mai prou admirat Jordi Pujol al cotxe oficial… en definitiva, m’ha semblat un detall tan lleig d’hipocresia que no em pot semblar bé, aquesta novetat (malament tampoc… deixe-m’ho en què em sembla… ‘sospitosa’).

Mmmmm, peco d’injust. Permeteu-me fer-li una nova ullada al temita. La campanya d’Esquerra apel·la a ‘l’independentisme pràctic’, una teoria (amb la que estic totalment d’acord sempre que es combini a la que apel·la al sentiment i la cultura pròpies) que ve a dir que la llavor sobiranista d’un català pot trobar un terreny abonat per créixer si es planta a les seves butxaques, d’aquí la sentència que deixa anar l’amic Juan. Ho fa en castellà, l’idioma que utilitza per absolutament tot (Juan, Juan…), com molts ‘altres catalans’ (aquest cop no va amb segones). Però n’hi ha prou amb això, perquè el missatge independentista d’ERC entri al mercat castellanoparlant (a priori dominat pel ‘només espanyol’, ‘més espanyol que català’ o com a molt ‘tan català com espanyol’)? Segur que no, perquè, com diria Cruyff, ‘un palomo no hase verano’, oi, Juan? Encara que, també és veritat que, a còpia d’anar-hi fent incursions, potser rascaríem alguna cosa que passés d’allò testimonial.

Però de l’altra banda també és cert que ERC (i CiU) portava massa temps ‘silenciant’ als castellanoparlants com perquè aquest gest pugui ser considerat quelcom més que anecdòtic. Més encara, millor si queda en anècdota, perquè la intervenció d’en Juan pot, com deia anteriorment, desprendre un tuf a hipocresia irrespirable, per segons quins nassos sensibles. Més: quan siguem independents, quin tracte rebrà, l’idioma d’en Juan? Li agradaria, a aquest senyor, els plans que pugui tenir Esquerra per a la seva llengua? I això només d’entrada… com és que ara sí que compten, els votants castellanoparlants? En fi, malgrat que és innegable la condició del castellà com a un dels idiomes de Catalunya (per llei i per força real) i que, per tant, no hauria de ser sorpresiva la seva presència en les campanyes polítiques, el que ha fet Esquerra em sembla, com a mínim, una imprudent frivolitat, si és que la cosa queda només en això.

11 Comments:

Blogger Papi said...

A mi m'agrada aquesta campanya. Quan siguem independents ja parlarem amb en Juan sobre el tema de l'idioma.
Per cert, si ERC planeja alguna acció contra els castellanoparlants quan siguem independents s'estarà equivocant. Es més, s'estarà tornat bastant fatxa. La gent ha de tenir el dret de parlar en l'idioma que vulgui, sempre que no falti al respecte als altres.

12:59 p. m.  
Blogger kanuddao's said...

Sí, of course! no parlava d'accions 'correctives' contra els castellanoparlants (Déu nos en guard!) però sí de polítiques de discriminació positiva (amb les que estic totalment d'acord, tenint en compte com està el pati per aquí) en favor del català. Hi està d'acord en Juan, amb això? És aquí, on tinc els meus dubtes sobre l'ús del castellà en aquesta campanya.

1:08 p. m.  
Blogger Charlie Hi-Hat said...

És una manera de dir: si volem l'independència haurem de convèncer tots aquests.

3:04 p. m.  
Blogger kanuddao's said...

I és en aquest punt en el que poso en dubte l'eficàcia de començar a fer-ho per la via 'mediatica' (sobretot quan hi ha pocs -per no dir cap- precedent) enlloc d'optar per un altre camí potser menys sorollós però que demostra un interés més real...

4:05 p. m.  
Blogger Ferran said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

1:00 p. m.  
Blogger Ferran said...

Quan vaig llegir la notícia, fa un parell de dies, reconec que el primer que em va venir al cor va ser: "Collons d'ERC; a què estan jugant?". Però poc després, més en fred, vaig pensar que no estava malament. La tesi dels colonitzadors, durant 30 anys, ha sigut que la cerca de la independència era cosa dels "nacionalistes", que només tenia a veure amb la llengua i la cultura, ... Les coses estan canviant, i certament crec que a favor de les tesis independentistes. Sé de gent no nacionalista que se n'està adonant que ser part d'Espanya ens està sortint car. A tots: nacionalistes i no nacionalistes.
No és una mala via, mirar de fer-los entendre que cal la independència no (només) per salvaguardar la nostra essència, sinó per una qüestió de calers. I els calers no entenen d'idiomes.

1:01 p. m.  
Blogger elracodemataro.blogspot.com said...

ERC ha deixat de ser un partit purista i s'ha encomenat de l'espanyolisme del PSC, és el que passa quan fas pactes amb el dimoni, que et reserven plaça al foguera palace.

Una abraçada.

David

elracodemataro.blogspot.com

5:34 p. m.  
Anonymous Pepis said...

Hola Kanu y bloggers varios. Yo hace muchos días que no paso por esta tierra de Dios, pero la cosa se está poniendo muy dura... ¿no? Entrecomillo directo: "Per cert, si ERC planeja alguna acció contra els castellanoparlants quan siguem independents s'estarà equivocant". En esta frase hay dos grupos de personas diferenciados. Entrecomillo de nuevo: "És una manera de dir: si volem l'independència haurem de convèncer tots aquests". ¿Tots "aquests"? Suena pelín duro. Un último entrecomillado: "mercat castellanoparlant (a priori dominat pel ‘només espanyol’, ‘més espanyol que català’ o com a molt ‘tan català com espanyol’)?". Y la pregunta es si el mercado de cataloparlantes tiene que estar dominado por lógicas y etiquetas distintas. Y una opinión muy personal: a fuerza de etiquetar a pobres administrados como un servidor lo único que se consigue es un rechazo frontal a cualquier propuesta que venga de gente con pasión por clasificar sujetos. Se empieza haciendo diferencias y luego se utilizan las etiquetas para algo más que para informar del precio de la mercancía. Ellos y nosotros es una tontería improductiva que llevo oyendo desde que tengo uso de razón política y no creo que haya servido de nada, por mucho que dé votos a algunos partidos.

12:43 a. m.  
Blogger kanuddao's said...

Hombre!!!! hacía tiempo que no 'tomabas' un cafetillo por aquí...
A ver, entiendo lo que comentas, pero creo que exageras... Hablamos de una campaña política, similar a colocar un nuevo 'yogur' en el mercado (es feo decirlo, pero es que viene a ser lo mismo). Definir grupos es el camimno más rápido que hay para definir un perfil 'aprox' al que poder acercarte y venderle tu 'yogur' cargadito de bífidus. No creo que a bote pronto provoque rechazo, como no lo provocan los anuncios dirigidos a amas de casa, a yuppies con sueldazos o a jovencitos 'rebeldes' con la cara llena de granos.
El caso del que hablamos es que en la nueva campaña de ERC sale un tito dando argumentos a favor de la independencia en castellano (novedad). Eso provocará rechazo entre el público castellanohablante? Así, a bote pronto, no tiene porqué, no? Primero captará la atención de alguna persona castellanohablante interesada en política -vamos a intentar no hablar de grupos- (repito, por la novedad), que luego sacará su(s) conclusion(es). Estas podran ir desde el acuerdo hasta el rechazo pasando por la desconfianza (por la falta de precedentes, como decía yo en el post), pero en caso de rechazo no creo que sea por haberse sentido 'etiquetado'.
Total, que, al menos en el caso que tratamos, lo de separar, diferenciar, etc. no es sinónimo de discriminación ni de menoscabo (ups! qué palabro), sinó de aproximar un perfil para intentar convencerle de algo. Evidentemente, la realidad dice que todos somos el mismo grupo de administrados.

11:39 a. m.  
Blogger elracodemataro.blogspot.com said...

Tot aquell que viu i sent Catalunya és Català, indiferenment del seu origen i del seu idioma. Per tan tot aquell que és català és llogic que vugui la independència de la seva terra.

David.
elracodemataro.blogspot.com

4:41 p. m.  
Anonymous Kanuddao said...

Culló, David, sí que vas fort! Jo ho deixaria en què una de les opcions polítiques d'aquells que senten Catalunya és la independència (n'hi ha que la senten i ja estan bé com estan, també n'hi ha que estan pel federalisme...)

5:17 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home