El Guateque

Cubatis a bon preu, un espai bonic (la cascada -Oooh!- del parc de la Ciutadella), muchaniñamonaperoningunasola i dos Ministri of Sound del panorama català prepatats per a fer vibrar la claca: el nostre President, Pepe 'livin'lavidaloca' Montilla, i el President del Parlament de Catalunya, Ernest 'm'estic posant com un bacó' Benach. Ja, ja, sé que sona excitant i jo ja he fet la comanda pertinent al meu 'dealer' de capçalera per gaudir de la megafarra amb motiu de... Sí: l'11 de Setembre.

Es veu (la notícia apareix avui a la web del Periódico) que ara s'ha acordat fer un nou format de celebració -una més des que hi ha el Tripaguay-. Es deixa enrera la cerimònia del passeig dels Til·lers, massa freda i elitista (pel que es comenta), i es dóna pas a una altra més pensada per al ciutadà 'de a pie'. Hi podrà venir més gent, hi haurà millor visibilitat per a les actuacions, se suavitzarà el protocol perquè qui ho desitgi pugui saludar els polítics (sens dubte han notat aquest creixent desig entre els catalanets) i, el millor de tot, s'entregarà un programa amb la lletra d'alguns temes perquè tothom els pugui entonar 'a grito pelao'. Qué gran imaginar-me en Pepe dalt de l'escenari amb la samarreta del Che i l'Ernest amb la guitarra elèctrica a l'esquena i una estelada al coll alçant els quatre dits de la senyera al vent mentre el públic en ple èxtasi demana a crits Els Segadors... bua! tothom cantant i en Monti movent els llabis (hey, que no és tonto, cony... si la gent canta s'estalvia estudiar-se l'himne!) i en acabar... I-Inde-Independència! Jjjooodeeer! és que ja ho veig... d'aquí quatre dies la marabunta serà tanta que ho farem a Can Zam i ens n'enfotrem de la megatrobada de Radioteletaxi... I després cap a casa a dormir, que el calimotxo fa venir son i 'tal dia com avui farà un any'...

Perquè jo personalment veig que darrerament la nostra Diada Nacional només és tema pels canvis de format de l'acte que munten els panxacontentes, com si la cosa estigués en dissenyar una 'rave' que sempre acaba sent avorrida de collons, que no pas del to absolutament reivindicatiu i, veient com està el pati, cabrejat que hauria de tenir. Molt bé, molt be, més gent, més participació, més proximitat... de conya, però siusplau que no s'oblidi que l'11 de Setembre no és una festeta de pa sucat amb oli per veure l'elit de la societat catalana i fer quatre fotos algo més desenfocades que les que puguin sortir a l'Hola en qualsevol reportatge sobre la visita del rei campechano al iot de la multimilionària Doña Francisquita. Potser resulta que m'estic posant la tirita abans que em surti la ferida, però jo de moment l'únic que veig és que amb tanta tonteria de fem-ho així, fem-ho aixà s'està oblidant el que realment importa d'aquest dia i sens dubte Catalunya té un grapat de motius per mantenir l'arc tensat -i fer-ho saber a qui li toqui-. Culló, que el que importa és el contingut, no el continent!