Estar viu

Sentir-ho així, després d'una temporada llarga de viure d'inèrcies, és com despertar de nou. Tornar a obrir els ulls i veure, que, com diu Sisa, "qualsevol nit pot sortir el sol". I avui el sol brilla de forma amable, sense encegar ni acalorar. Llueix i veus les coses d'un color més viu, sabent que potser demà torna a estar núvol i que farà vent i fred, però que això també serà passatger. Sentir-se viu no soluciona gaires coses, però ajuda a relativitzar preguntes que en el fons no porten enlloc i que tampoc serveix per res plantejar-se. Les coses sempre són com són, mai com haurien de ser. I, com passa amb el barret d'un mag, d'aquest plantejament en poden sortir mil oportunitats. No té perquè ser l'anunci d'una eterna cadena de mals presagis.
Bon dia, vida!