03 de novembre 2006

La illa dels autodesterrats


Com que un ha estudiat el que ha estudiat, deixaré primer unes línies per al llenguatge políticament correcte: comptar amb un partit més al Parlament és positiu perquè de seguir els mateixos podríem acabar entrant en un bucle (si no hi érem ja) de deja-vu constant. S'obre una mica més el ventall d'opcions polítiques representades i tal i tal. I perquè no dir-ho, rescaten una manera de fer política 'sin paños calientes', que també és sana. De causa-efecte: els partits de sempre havien oblidat determinades sensiblitats i els 'despechados' s'han buscat la vida. Una miqueta (sense dir que són la mateixa tribu d'indesitjables, que no se'm malinterpreti) a l'estil dels motius que els analistes van donar per explicar l'ascens del Front Nacional de Le Pen a França: els partits grans responien amb vaguetats al fenomen de la immigració a França (en aquest cas seria la sempiterna presència de l'elemanet nacional -català o espanyol-) i el seu partit parlava del problema i aportava solucions (populistes i demagogues, però donant la sensació de tenir la resposta al problema al cap i a la fi). I per últim, tal com jo ho veig, pot resultar a la llarga positiu, perquè fragmentarà el vot 'espanyol': de moment ha començat mossegant al PSOE (sense embuts) i ja n'ha rascat alguns del PP. En fi, que plas, plas, plas...
Vale, ara que ja he fet un parell de glopets al cafè i estic en ple subidon, a por ellos. Ciutadans és un plat de menú aparentment ben guarnit que només té com a ingredient l'amanita faloides. De fet, des que veig a l'exhibicionista bilingüe miro amb més respecte el PP. Perquè la delegació de l'Imperio a Catalunya té, com a mínim, un projecte. Amb les seva ideologia lliberal, la seva visió de la política catalana en clau espanyola i aquelles coses tant... efervescents. Quelcom que agradarà o no, però que al cap i a la fi és una opció complerta i pensada. Però és que aquesta gent han aconseguit vendre el seu greixós fast food dedicant-se única i exclusivament a l'idioma, a la identitat i aixecant el seu discurs sobre els típics slògans que et pot recitar un col·leccionista de merchandising de 'gallina blanca'.
Ideològicament es defineixen com un partit socialdemòcrata liberal (un concepte que, com a mínim, necessita una explicació a continuació per entendre'l), sobre el que no han donat més referències, i antinacionalista. Bé, aquest últim punt no està mal (per novedós), però en realitat què vol dir? Perquè el concepte identitari el tenen molt interioritzat: "Volem que es pugui dir sense embuts que uno se siente catalán y español (lo del canvi d'idioma cada cinc paraules, si es fa a propòsit, jo crec que és de psicòleg) y que no et diguin fatxa". Mmmmm comencem amb filosofia profundament... falsa i carregada de tòpics que apelen més a la bilis que a la raó. Més que res perquè si mires les enquestes que es fan normalment sobre aquest tema, el 50% (má-o-meno') de població a Catalunya deu sentir-se absolutament insultada, cosa que se'm fa difícil de creure. CiU, PSC, ERC, ICV, PP, fins i tot! en té ple de votants d'aquests que no crec que s'hagin de sentir dir aquestes coses. Tots sabem el que es vol dir amb fatxa, i sentir-se espanyol, català o el que sigui no té res a veure amb ser-ho, de fatxa.
Ahhh, i l'idioma. Defensa 'estricta' del bilingüisme (és clar, del bilingüisme que es podria defensar a... Sòria). Castellà a TV3, perquè és la tele dels catalans i els catalans som bilingües. Clar que sí, tiolisto. I les altres 6 (com a mínim) teles generalistes, no les mirem també els catalans? perquè fora de la programació per a Catalunya de TVE (que no sé de quantes hores és), la presència del català es redueix a un parell d'anuncis i a les rodes de premsa que els informatius cobreixen d'en Carod. Toma bilingüisme! Després ve lo de la immersió lingüística. Res de res perquè és discriminatori. Ole. Perquè no ho és la situació que es viu cada dia en la que un catalanoparlant ha de passar al castellà a casa seva perquè en algun comerç no l'entenen. I ho sento si algú que m'estigui llegint pensa que estic exagerant o que simplement m'ho invento, perquè jo m'hi he trobat masses vegades més del que a mi m'agradaria. O sigui, que més que l'equilibri efectiu dels dos idiomes s'ha de lluitar per garantir que tothom parli el que li doni la gana (mentres pugui. Que els idiomes serveixen per comunicar-se). Viure a Valladolid i no parlar ni entendre el castellà de forma 'conscient i voluntària' seria una postura gilipolles, no? Reclamar a Catalunya que cadascú parli la llengua que vulgui (sense invertir esforços per garantir el perfecte coneixement d'ambdues) quan les dues són oficials, és de passota que es vesteix de llibertari per amagar que, en no tenir cap tipus d'apreci per una de les dues llengües, que no jodan la marrana amb el fet d'haver d'aprendre-la (ja no parlem d'invertir mitjans perquè això sigui així).
Fins aquí dues primeres espases de la seva defensa dels interessos de la 'ciutadania' catalana. Després alguns toques més generals (que no es digui que no 'pensen' en tot...) nova llei electoral (l'etern tema que s'ha hagut d'anar aplaçant perquè és una arma massa llaminera com perquè els partits es posin d'acord es desencallarà pq aquesta colla ara diguin que volen canviar-la), llistes obertes (una pijada que en el fons no soluciona res, perquè no deixa de ser un gra de sorra enmig de la platja)... I demostracions de que vénen per a redimir-nos: res de pasta per a les seleccions catalanes (un exemple si voleu menor, però que no deixa de tenir al darrera una ILP amb més de mig milió de signatures -de ciutadans- a favor -que ja voldrien aquests venedors de crecepelo en forma de vots-), i els grans 'neons': política per als ciutadans (?), habitatge (bien!)...
En resum, jo a aquesta gent no puc veure-la, entre altres coses per la manera messiànica amb la que han irromput en el Parlament. Arriben oblidant que, en el fons, són una malaltia que s'ha instal·lat a la nostra política producte d'un virus que es diu abstenció. Potser sóc injust, però molt d'això n'hi ha. Lluny d'una aconsellable prudència, entren xul·lejant i desafiant unes forces que segur s'han deixat moltíssimes coses al tinter i passen massa temps mirant-se el melic, però que porten un bagatge suficient com per saber que en aquesta societat hi ha temes amb els que cal anar amb compte. 3 putos escons i ja es veuen amb cor de descartar opcions polítiques amb molt més suport que ells: que si progressisme però sense ERC, ni CiU (nacionalisme conservador). I doncs, què us queda, cony de garrulos? El PSC suposo que tampoc (que tenen reductes provincians, tot i en Monti), ICV... buf, però si cada cop s'assemblen més a ERC! i el PP... en teoria tampoc, no? perquè pel que dieu, en ser de dretes i nacionalistes (Essssssspaña!) tampoc serien mereixedors de la vostra llum. 3% dels vots (que en numerologia ja hauria de ser vist com el percentatge del diable, no? perquè últimament hi ha masses coses dolentes relacionades amb el 3%) i veniu aquí a donar lliçons de no se sap ben bé què a una massa de votants en general que us veu el llautó i que passa de vosaltres.
Total, un partit que crisparà i molt, només per posar cachondos als quatre que disparen amb sentències com: "ej que no se integrang" referida als Immigrants de fora de l'Estat. Representen una gran mentida, descarada, (voluntàriament) aïllada, que espero doni pel cul només durant quatre anys i torni novament a les coves d'on va sortir.

2 Comments:

Blogger Puji said...

La descripció de ciutadans que tots hauriem volgut escriure.

10:16 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Molta duresa per un partit que només ha tres tres diputats!!!. En primer lloc, els hem de deixar fer, perquè TENEN TOT EL DRET A SER-HI, o ÉS QUE SOM DEMOCRÀTES NOMES QUAN PARLEN ELS NACIONALISTES?

En segon lloc, reconec que no se'ls hi veu una base sólida políticament parlant, però de ben segur que els primers sorpresos varen ser ells en treure tres escons. Per tant, pel compte que els hi té, per de ben segur, els nous militants que ja deuen tenir, i perquè, tal com dius, cal anar ampliant el cercle i sortir de l'estatalització de partits a la que forçosament ens han acostumat, estiguem a l'espectativa, perquè el que jo em temo és que un cop ficats a dins, es poden embrutir com els altres.

I finalment, una puntualtizació: El partir de Le-Pen a França, va ser un magnific invent d'en MIterrant (socialista), per tal d'allunyar el vot al centre dret, pensant-se que l'extremisme de Le Pen afavoriria l'aproximació de l'electorat a les files socialistes. CRASO ERROR!!!, perquè va ser tot al contrari i demés, la base del Front Nacional són els dos extrems: els comunistes i la ultra-dreta; els primers desencantats d'un govern que els havia enredat, i els segons per voler una França ultra-nacional.

En resum, benviguts Ciutadants, però no ens en refiem.

7:30 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home